dijous, 20 de març de 2003

El premi literari més insòlit

Només fa vuit dies que un seguit d'editorials minoritàries organitzaven el Dia del Drac, una diada alternativa al sorollós Sant Jordi que se'ns acosta. Encara que algú els acusés de voler fer pujar el drac al cavall, la veritat és que aquest 12M va ser remarcable, just 42 dies abans del 23A, com qui fa el Carnaval abans de Pasqua (i no pas Pasqua abans de Rams). Avui, però, també és una data simètricament remarcable, perquè el calendari marca el 20/03/2003. Fins i tot podria ser que us posessiu a llegir aquest article a les 20:03 del vespre. Això ja no depén de mi. En tot cas, avui és un gran dia per divulgar la convocatòria del premi literari més insòlit del món: el "Fitzpatrick-O'Dinn Award". D'entrada, és l'únic premi literari que conec amb quota d'inscripció. Per presentar-hi un original cal abonar 20 dòlars. Dos originals, 40. I així successivament. A canvi, us podeu estalviar les fotocòpies si envieu l'obra amb disquet (floppy o zip), CD-Rom o a través de correu electrònic. Ho convoca l'editorial nord-americana Spìneless Books (d'Urbana, Illinois), hi ha temps fins al 31 d'octubre i el veredicte no es farà públic fins a la nit de cap d'any de 2004.

El Fitzpatrick-O'Dinn és un premi literari altament especialitzat. S'adreça només a textos (en anglès) de longitud propera al llibre (un mínim de 48 pàgines) i escrits segons una constricció formal. Els exemples que esmenten les bases per definir què s'entén per "constricció formal" són a www.spinelessbooks.com/award i abasten acròstics (en poesia i en prosa), poesia monovocàlica, novel·les lipogramàtiques (sense una lletra determinada) o textos amb les síl·labes comptades, però òbviament cadascú es lliga les mans com vol. La cita d'Italo Calvino que encapçala la convocatòria ja descriu la poètica oulipiana d'aquesta literatura de peu forçat. Un escriptor que s'hi dedica, ens ve a dir Calvino, és com un corredor de cent metres tanques que corre més de pressa quan a la pista hi ha tanques que no pas si no n'hi ha. Per això els exquisits editors de Spineless ("sense espinada") han triat les figures de Fizpatrick i O'Dinn per donar nom al seu premi. Edwin Fitzpatrick va ser un poeta verbívor del segle XIX de qui hem parlat diverses vegades en aquesta columa. Fill de dos grans lexicògrafs, el jove Edwin va ser posseït per la dèria palindròmica i ho va abandonar tot per l'experimentació poètica. Entre d'altres, va retraduir Omar Kayyam en palíndroms i va inventar una tècnica deliciosa per compondre poemes anomenada "Twenty Consonant Poetry". Per la seva banda, Pontius O'Dinn va ser un novel·lista experimental que va explorar tècniques diverses, la més divulgada de les quals és una escriptura acròstica a partir de la sèrie numèrica de Fibonacci.

Però potser la millor peculiaritat del premi és que el jurat només pot fallar per unanimitat, a menys que es doni un cas greu d'esquizofrènia. Perquè es compon d'una sola persona, nomenada per l'editor William Gillespie. El jutge únic serà, enguany, el llorejat poeta Christian Bök, a qui adjudiquen dos llibres que no conec: "Crystallography" (Coach House, 1994) i el poemari monovocàlic "Eunoia" (Coach House, 2001). Els aspirants hauran d'explicar la seva constricció en un full a banda, com quan San Juan de la Cruz reescrivia en prosa els seus poemes místics. Naturalment, el premi és la publicació. Espero que l'any vinent les parades del Dia del Drac venguin l'obra guanyadora del Fizpatrick-O'Dinn 2003.