Qui els va matricular!

El territori de les matrícules automobilístiques sempre ha estat un camp propici per al joc simbòlic. Temps era temps, quan Aznar encara no havia homogeneïtzat l'afer de les "xapes", els ciutadans de Gijón van aprofitar el pas clamorós dels vehicles gironins de GE a GI per afegir-se a la festa i desmarcar-se dels seus veïns d'Oviedo. Un altre flux migratori de plaques el protagonitzaren els ciutadans de Borriana menys sensibles a la toponímia valenciana, que es desplaçaven fins a Burgos per matricular els seus vehicles amb un BU ben poc borrianenc. Però aquella exuberància va ser tallada de soca-rel pel nacionalisme excloent del PP, la campanya del CAT ja és història i ara els nostres vehicles circulen amb la E omnipresent acompanyada de tres consonants més que pretenen evitar les troiques malsonants. O sigui, que entre nosaltres les matrícules d'automòbil cada cop donen menys joc.

En canvi, als Estats Units el sistema de matriculació permet moltes alegries. Tothom qui estigui disposat a pagar una mica més pot fabricar-se una matrícula a la carta, tal com feia el gran Xavier Cugat amb aquells "haigues" que duien el seu nom al darrere. Se'n diuen "vanity plates", el que aquí per discreció en diríem "matrícules personalitzades", i la seva contractació només comporta dues limitacions. La primera és molt òbvia: que no en circuli cap altra d'igual; només faltaria que dos automòbils diferents portessin la mateixa matrícula. La segona obliga a lluir caracters alfanumèrics —xifres o lletres— fins a un màxim nombre de set, la qual cosa implica que les expressions intel·ligibles de set o menys caracters van buscadíssimes. Com és lògic, la constricció ha suscitat la creativitat pertorbadora, i els conductors nord-americans han desenvolupat un llenguatge homofònic proper al dels missatges SMS dels telèfons mòbils. Ja es veu que un guirigall tipogràfic d'aquesta índole havia d'inspirar algun poeta desvagat. El fet es va produir a mitjan noranta quan una nit Daniel Nussbaum va conduir massa hores seguides i s'imaginà que totes les matrícules personalitzades de l'estat de Califòrnia podrien alinear-se en caòtiques cues de vehicles per reescriure les grans obres de la literatura universal.

Com que la possibilitat que això succeís atzarosament en una autopista o una planta de pàrking era molt remota Nussbaum va decidir posar fil a l'agulla i començà a reescriure obres com "Edip Rei", "El retrat de Dorian Gray" o "Un tramvia anomenat desig" a còpia de matrícules reals extretes del Registre de Vehicles de Califòrnia en el que anomenà "llenguatge placa" (plate speak). L'obra on recull les seves recreacions transcrites duu per títol "PL8SPK" —fonèticament "plate speak"— (Harper Collins West, 1994). Per exemple, la versió d'"Èdip Rei" en llenguatge placa consta de 154 plaques triades d'entre les més d'un milió de matrícules personalitzades que figuraven al registre de l'estat de Califòrnia fa una dècada. Quan Nussbaum convoca virtualment els 154 vehicles, les dues primeres frases de l'obra queden així: "ONCEPON/ ATIME/ LONGAGO/ IN/ THEBES/ IMKING/ OEDIPUS/ DAKING/ LVMYMRS/ LVMYKIDS/ THEBENS/ THINK/ OEDDY/ ISCOOL/ NOPROBS". És a dir, poc o molt, "temps era temps i ja en fa molt, a Tebes un rei, Èdip Rei, noies i nois, els tebans pensen que l'Edi és guai, cap problema". Potser sí que la solució contra les xapes amb la E hagués estat la matrícula personalitzada: A10SIAU.