Una decisió elemental

El referèndum convocat per a aquest diumenge té un insospitat component químic. La nostra acceptació o refús d’un determinat Tractat signat entre els Estats de la Unió Europea es pot representar en termes molt elementals. Votar SÍ és votar S (Sofre) i I (Iode), la qual cosa ateny un suggerent valor de nombre atòmic: 69 (S-16 + I-53). En canvi votar NO és molt més essencial, perquè porta oxigen, però només suma 15: 7 del Nitrogen (N) i 8 de l’Oxigen (O). ¿Té cap sentit relacionar aquests valors amb els resultats de les urnes? No es pot dir ni sofre amb iode ni nitrogen amb oxigen fins que tots siguin al sac de Mendelèjev, i ben lligats, però podem escudar-nos en quatre mots comuns: no se sap mai. Fa unes setmanes vaig donar notícia des d’aquesta mateixa secció del concurs Elements Puzzle convocat per la prestigiosa web de química www.elements-of-life.org. Es tractava de trobar la paraula anglesa de més valor construïda amb símbols químics presents a la taula de Mendelèjev, en el benentès que el valor de cada mot s’obtenia sumant els nombres atòmics dels elements que designen totes les lletres. Els guanyadors —tres europeus residents a Le Mans, Brussel·les i Londres— es van endur grans premis tecnològics gràcies a sumar 728 punts amb el nom plural (i prou obscur) UNOSTENTATIOUSNESSES, que podríem traduir com unes “manques absolutes d’ostentació”. Després d’analitzar els components elementals d’aital mot i de recomanar l’extraordinari llibre de narracions El sistema periòdic de Primo Levi, vaig convidar els lectors de l’AVUI que visitessin la pàgina i provessin d’escriure-hi paraules.

No havien passat ni dotze dies que ja vaig rebre un correu signat per Guifré Miquel i Gerard Muñoz, que s’autodefineixen com “un parell de verbívors de Sant Joan de les Abadesses”. En Guifré i en Gerard són clars: “si un dels motius ocults de l’article era obrir la veda per trobar el mot en català amb una puntuació més alta… ho has aconseguit; aquesta setmana ens hem posat la bata de laboratori i hem decidit experimentar”. Els experiments de G & G han obtingut resultats espectaculars. Tant, que han superat de 12 la que semblava insuperable marca europea de 728. El mot aportat és el plural de la forma femenina d’un adjectiu que el Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix així: “Dit del símbol de la fe divulgat a partir del Concili de Calcedònia (any 451 dC), més extens i difós que el nicè, i de la doctrina que conté”. Concretament, la paraula guanyadora és NICENOCONSTANTINOPOLITANES, que atorga 740 punts. G & G diuen que “al final era qüestió de fe” i també assenyalen que la forma masculina plural en castellà d’aquest mateix adjectiu n’obtindria 752, atès que “si substituïm l’einsteini de la poció màgica catalana per un xic de nobeli i sofre obtenim NICENOCONSTANTINOPOLITANOS”. Llàstima que aquest suculent adjectiu castellà no figuri ni al Diccionario de la Real Academia ni al boníssim Diccionario del uso, més conegut com el María Moliner, com tampoc no figura ni al Zingarelli ni al Robert ni a cap dels diccionaris anglesos d’àmbit general que he pogut consultar. Pel que sembla també en qüestions patrístiques els catalans som diferents.

Això potser ens hauria de fer recapacitar una mica sobre aquest refotut referèndum del diumenge. Perquè si considerem que dir SÍ és dir S+I la profecia sulfuro-iòdica que aventurava al primer paràgraf dóna un 69-15 favorable al Sí. Però la cosa canvia radicalment si considerem que tant el Sí com el No són paraules significatives per elles mateixes. Perquè Si és el símbol del Silici i No el de Nobeli, dos elements de nombre atòmic inequívoc. No (102) i Si (14). Està clar que votaré No, ni que sigui per raons químiques.