SOS, SMS en CAT!

El meu amic Roc Parés, artista inclassificable, aprofita els trajectes de tren entre Barcelona i l’Empordà per escriure amb el seu telèfon mòbil llargs missatges que contradiuen la primera essa de l’acrònim SMS (Short Message System) fins al punt que tot sovint caldria anomenar-los LMS. A més, en els seus microrelats telefónics fa servir paraules espectacularment llargues i les escriu amb totes les lletres, accents inclosos. També sol incloure-hi citacions entre cometes, encapçalades pels preceptius dos punts, i qualsevol dia elevarà una protesta formal a la casa Nokia reclamant una tipografia que permeti la cursiva o la negreta. Ell no en traurà cap profit, del llibre SMS en català (Edicions 62) que les professores balears Caterina Canyelles i Margalida Cunill acaben de publicar. Per això el convido a deixar de llegir aquest article aquí mateix (a10 Roc). La resta de mortals, en canvi, són convidats a passar al paràgraf següent.

El llibret dels SMS en català és un manual de setanta-cinc pàgines amb tipografia optomètricament generosa i prové del curs que fa uns mesos van impartir les joves filòlogues Canyelles i Cunill a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent. Es tracta, com remarca el subtítol, d’unes “pautes fàcils i ràpides per escriure missatges de mòbil”, però va molt més enllà dels diccionariets d’emoticones que han sovintejat en espanyol. L’editor hi ha afegit un “passa-ho” que busca la complicitat quasi política dels lectors i ha auspiciat una presentació de línia clara amb quadres sinòptics que no defugen el format apaïsat quan convé. Tot plegat, tal com ja permet copsar el pròleg de Joan Melià, es tracta de penetrar al territori verge de l’abreviació SMS amb un cert criteri lingüístic, normativitzar-lo sense paranoies, demostrar que alguns calcs habituals de l’espanyol són millorables i constatar que hi ha vies expressives genuïnes del català que compleixen el principi d’economia radical que regeix aquesta selva. Escriu Melià: “¿El primitiu K7 pot fer costat a l’LP en altres llengües? ¿900 pot significar no ho sents en cap altra llengua? Si el català ofereix solucions que no es troben en altres llengües, segur que els catalanoparlants hi acudiran, de la mateixa manera que els immigrants usen la llengua de la societat que els acull si hi poden fer coses que sense usar-la no podrien”.

Doncs això és el que fan les professores Qnill i Knylls: demostrar que les solucions del català poden excel·lir en àmbits tan propis de l’univers SMS com la intimitat (lstimo), la prospectiva (com qdm?) i la franquesa (t 1 bon ql!). La seva proposta inclou nombrosos exemples d’abreviacions principals, secundàries, poc recomanades i no recomanades per al català. Entre aquestes últimes, encara que contravinguin el principi general d’economia, consideren que no es pot prescindir de cap manera de la doble l ni de la ny. També conserven les dobles ss o rr i la r a final de mot. Això sí, es renuncia als accents, guions i apòstrofs, cau la e (no mprenyis +), primen la k (stic knsat) i la q (la qlpa s tva), aposten pels dígits com 9se (no ho sé), a10, cur7, 6plau, +3) i dediquen especial atenció a la desaparició de la neutra, sobretot quan afecta als pronoms febles. Els qui, dia a dia, sentim la pulsió elegíaca vers aquestes partícules meravelloses de la nostra llengua no podem deixar d’emocionar-nos davant la segona ena de l’últim missatge que figura al quadre sinòptic de les pàgines 34 i 35 del llibre: no n vols kp? (no en vols cap?). Tant se val que la e caigui. Mentre hi hagi ena hi haurà esperança.