La taula periòdica

Abans de festes, el químic Josep Font em va informar d’un concurs a Internet anomenat Elements Puzzle que convocava una prestigiosa web de química. Es tractava de trobar la paraula anglesa de més valor construïda amb símbols químics presents a la taula de Mendelèjev. El valor s’obté sumant el número atòmic de cada element emprat i s’admeten les repeticions. Un exemple seria TIPS: Titani-Ti, Fòsfor-P i Sofre-S; 22 + 15 + 16 = 53. Quan Font em va escriure, ell havia arribat a aconseguir-ne 456 amb el mot PANAMERICANISM, però estava molt lluny dels 728 que la web anunciava com a màxima puntuació, sense revelar-ne la paraula. Doncs bé, el concurs es va fallar la setmana passada, i ningú no va poder superar els 728 punts que atorga un mot tan humil com el nom plural UNOSTENTATIOUSNESSES (manques absolutes d’ostentació), enviat simultàniament per Diem Ngan T. des de Le Mans, Vittorio M. des de Brussel·les i Florence W. des de Londres. El televisor amb pantalla de plasma anunciat per al vencedor s’ha hagut de complementar amb dos altres regals tecnològics (un ordinador i una agenda PDA) per satisfer els tres guanyadors del concurs. Jo crec que han badat, perquè el millor premi hauria estat un exemplar de La taula periòdica de Primo Levi, un llibre extraordinari de narracions lligades per la presència rellevant d’algun element químic en cada relat.

Tot i que el concurs ja ha acabat, la interfície que permetia arrossegar els símbols químics a una espècie de marcador on van computant els seus valors numèrics es manté accessible, de manera que podeu provar de superar aquest mot des del botó inferior de www.elements-of-life.org i ja veureu que no resulta gens senzill ni tan sols acostar-s’hi. El vocable guanyador, a banda de la paradoxa que genera el seu discret significat, té uns quants paranys al seu si. Comença òbviament amb la U d’Urani (92), però si després ens acollim al Nitrogen (7) i a l’Oxigen (8) per escriure les seves lletres segona i tercera —N, O— perdem pistonada. Per acomplir els objectius del joc ens hem de remetre al Nobeli (No) entre altres coses perquè el seu número atòmic és 102, molt per damunt del 15 que obtenen plegats Nitrogen i Oxigen (N, O). El mateix passa amb el dígraf SN. Presos per separat, el Sofre (S, 16) i el Nitrogen (N, 7) donen la meitat de rendiment que l’Estany (Sn, 50). Per tant, el mot guanyador UNOSTENTATIOUSNESSES ho és si té aquesta composició: Urani (U-92), Nobeli (No-102), Sofre (S-16), Tel·luri (Te-52), Nitrogen (N-7), Tàntal (Ta-73), Titani (Ti-22), Oxigen (O-8), Urani (U-92), Estany (Sn-50), Einsteni (Es-99), Sofre (X-16) i Einsteni (Es-99). Tot sumat, 728.

Font també em fa partícip d’un altre misteri elemental. Dels cent i escaig elements de la taula periòdica, l’únic que té un símbol que no es correspon amb les inicials o primeres lletres del seu nom en algun idioma modern (preferentment l’anglès) o en llatí (com ara sodi, Na —natrium—, potassi, K —kalium—) és el tungstè (W). La misteriosa doble ve baixa prové del seu origen. El tungstè fou aïllat per primer cop l’any 1783 al País Basc. L’aïllaren Fausto i Juan José Elhuyar —dos germans logronyesos— als laboratoris de l’Escuela de Minas de Bergara i ho van fer a partir del mineral wolframita. D’aquí ve el nom de wolframi. Dos anys abans, però, el suec C.W. Scheele havia predit l’existència d’aquest element i l’havia batejat “tungsten”, que en suec vol dir pedra forta. El nom suec ha fet fortuna al món anglosaxó, tot i que a Alemanya i França també s’anomena Wolframi, en consonància amb el seu símbol. Font assegura que en els propers mesos la IUPAC (International Union of Pure and Applied Chemistry) ha de decantar-se per un dels dos noms. Tungstè o wolframi, heus ací un dilema més elemental que el del Pla Ibarretxe.