Estranys gargots

Fa cosa de cinc anys, quan el meu organisme només estava afectat pels anticossos passius de l'enigmística, un company de facultat que feia poemes com tothom però que a més tenia el bon costum de llegir-ne i traduir-ne, em va passar una mercaderia molt poc habitual. Resulta que aquell company, l'Esteve Miralles, mantenia en aquella època un promiscu contacte amb la traducció a l'espanyol de textos avantguardistes russos. Aquells revolucionaris arrestats per la revolució per pornògrafs que foren Gumilev, Maiakovski, Gorodecki o Piast. La qüestió és que l'Esteve va topar amb una temptativa seriosa de poesia palindròmica "legible" en rus i, m'imagino que preocupat pel meu estat mental, no va dubtar a passar-me el poema. Evidentment, mai no m'he separat d'aquella temptativa "legible" de poema palindròmic, entre altres coses perquè és un plaer diví transitar per entre els sons que suposadament representen aquells gargots cirílics transcrits a l'alfabet llatí. El poema, publicat el 1913 al núm. 2 de la revista futurista "El viver dels Jutges" es titula "Palíndrom", i sembla que és només el preludi d'un increïble esforç posterior que portà Victor Khlebnikov a compondre en 1920 el poema Stenka Razin, de més de quatre-cents versos sotàdics. "Palíndrom" té dues estrofes i cada vers constitueix un palíndrom perfecte en cirílic.
"(kuski kum muk i skuk)/ Koni, topot, inok,/ no ne rech a cheren on./ Idem molod, dolom medi/ chin zvan mechem navznich./ Golod chem mech dolog?/ Pal a norov chud y duch vorona lap./ A chto? Ja lov? Volja otca./ Jad, jad, djadja!
"Idi, idi!/ Moroz v uzel, lezu vzorom./ Solov zov, voz volos./ Koleso. Zalko poklaz. Oselok./ Sani plot i zov, voz i tolp i nas./ Gord doch, chod drog./ Lezu, Uzel?/ Zol gol log loz./ I k vam i trem s smerti mavki."
Llegir-lo en veu alta a les reunions familiars resulta del tot recomanable, perquè les mirades de la fauna circumdant s'extraviaran amb més intensitat que durant la breu estada vertical dins d'un ascensor. La traducció me l'estalvio perquè no aporta gran cosa al poema, però val a dir que el sofert traductor espanyol es degué contaminar tant de tot plegat que n'ofereix dues versions: una de literal i l'altra en vers palindròmic! Només amb uns quants versos d'aquesta segona ja en tindrem prou per plànyer-lo ("Lana, caballo, sol; la bacanal,/ Era parva la palabra pare:/ aves, oda, valle oro; el lavado se va./ Ser, ¡dame daga!: paga de madres;/ era magra la daga; daga da larga, mare/ La mala pata de urraca; sacar rueda; tàpala mal./ el ave lerda padre le vale...")
Més fotuts acostumen a ser els enigmes de tota mena que em cauen a les mans en hebreu, àrab o japonès... perquè solen viatjar sense transcripció llatina i l'únic efecte possible sobre la majoria de receptors occidentals és el visual. He tingut accés a un munt d'exemples en hebreu, tant d'acròstics com sobretot dels anagrames de la literatura talmúdica, i sempre m'he quedat amb un pam de nas. En l'enigmística els radicals defensors de la impossibilitat de passar tranquil.lament d'una llengua a l'altra mitjançant la traducció tenen tots els arguments al sarró. De fet, a la literatura talmúdica, els anagrames van esdevenir un sistema d'interpretació bíblica, anomenat "inversió". Eleazar de Modi'in va introduir-lo explicant un mot del Gènesi mitjançant la transposició de les seves lletres.
Després, durant l'època daurada de la Càbala, la majoria d'amulets es basaven en la transposició de lletres, l'anagrama. Per exemple, els cabalistes expliquen el costum de recitar alguns paràgrafs de Mishnah en l'aniversari de la mort d'algun familiar, perquè Mishnah en hebreu conté les mateixes lletres que "ànima". D'altra banda, l'anagrama que es dóna entre pallasso i rei (lemech i melech repectivament en hebreu) també s'explica cabalísticament. La lletra "L" -inicial de pallasso- significa "cor" en hebreu, mentre que la "M" -inicial de rei- significa "cap". És obvi que el pallasso posa el cor per davant del cap i que tots els reis han posat secularment el cap per davant del cor.