Acròstics gegants

Més d'una vegada hem parlat des d'aquestes ratlles dels acròstics, aquella mena d'estratagema que un poeta carrincló faria servir per deixar constància d'un amor prohibit. Havíem parlat dels diversos tipus d'acròstic i n'havíem posat exemples. Tanmateix, en Josep Bargalló i Valls ens fa arribar un article minuciós on analitza un exemple impressionant de poema macro-acròstic de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona. El títol d'aquest sonet, prou eloqüent, és "En forma de labirinto" i data del segle XVII. Segons Bargalló demostra en la seva anàlisi rigorosa, sota la pell d'ovella del simple sonet s'amaga el llop enjogassat dels èstics. "En forma de labirinto" conté una dedicatòria obsessiva: "Teresa de Jesús". Aquest missatge apareix 17 vegades en diverses disposicions: 1 acròstic (inicials de vers), 5 mesòstics (lletres centrals), 10 catadiagonòstics (lectura diagonal descendent) i una mena d'èstic sense nom al darrer vers. En total, disset Tereses de Jesús que es passegen laberínticament per un sonet que no sembla presentar cap particularitat a simple vista: "CHRISTO: Tanta temor, Teresa, tanta pena,/entre excessives glòries i alegries!/Repara, i mira, que agraviar podries/esta esperança de ma llum serena./ Sossega, esposa casta, i asserena/aqueixa pena, que han bastat les mies/dar durador descans de infinits dies/en les eternes sales, per estrena./ TERESA: Ja la intricada i fosca nit inica/en bellesa de glòria veig se'm muda./Sou, sens dubte, senyor, sol de Teresa,/ vostra esclava, ab un clau se vivifica,/ segura, espòs, que sou vós en sa ajuda,/ torre, glòria, descans i fortalesa".
Aquest controvertit representant del barroc català ens ofereix un exemple radiant d'acròstic a l'engròs en la nostra llengua que només pot ser apreciat si s'escriu el sonet en una disposició tipogràfica adequada. Però la literatura medieval ens ofereix complexos exemples hiperbòlics de l'art de l'acròstic. Repetim ara, en aquest context, l'increïble opuscle que Ràban Maur, arquebisbe de Magúncia, va compondre l'any següent a la mort de Carlemany. De laudibus sanctae crucis conté 28 figures carregades d'hexàmetres. Cada línia fa un vers heroic d'esquerra a dreta; a més, les lletres contingudes a l'interior de la figura formen altres versos, que s'han de llegir en cercle o de dalt a baix. Les figures representen a Crist amb els braços estesos, querubins i serafins al voltant de la creu, els quatre evangelistes, els set dons de l'Esperit Sant i l'autor al peu de la creu.
Un nou exemple d'aquesta megalomania acròstica és el poema que fa de prefaci al llarg poema Carmen de virginitate d'Adhelm (segle VII o principis del VIII). El poema és un quadrat perfecte i el seu perímetre l'ocupa el mateix vers: "Metrica Tirones Nunc Promant Carmina Castos", en acròstic i teleòstic verticalment, mentre que l'últim vers és el primer a l'inrevés per tal que el perímetre pugui ser llegit contínuament d'esquerra a dreta. Adhelm queda excessivament condicionat per aquest constrenyiment tan considerable i alguns versos perden bona part del seu sentit, relatiu sempre a la virginitat. Per últim, en una església de la província d'Astúries, anomenada San Salvador, hi podem trobar una pedra sepulcral prou curiosa. Presenta una inscripció relativa al príncep Silo, que fou qui la construí. La inscripció és un rectangle de 19 lletres horitzontals per 15 verticals i el centre just és una "S". La ratlla horitzontal central és ECNIRPOLISILOPRINCE i la vertical NIRPOLISILOPRIN. Podeu muntar aquesta creu a partir de l'eix central de la "S" i després completar el rectangle adequadament en la doble simetria. Aleshores, partint de la "S" central podreu llegir, igual com es pot fer a l'església de San Salvador, la frase SILO PRINCEPS FECIT (el príncep Silo em va construir) de 45760 maneres diferents.