El Pangrama d'en Fonalleras

En Josep Maria Fonalleras comença el seu darrer recull de narracions amb una cita anònima força interessant. Es veu que una tradició secular incita a encetar les blanques pàgines de cada volum amb una cita erudita, poètica o domèstica. Sobre l'afer hi ha opinions de tots els gustos, i en el seu moment, en Quim Monzó hi dedicà una atenció ben especial. En Fonalleras encapçala el seu Avaria amb una frase deliciosa: "The quick brown-fox jumps over the lazy dog" (la ràpida guineu salta damunt el gos mandrós). La imatge del murri animaló escapolint-se del petaner de torn ens podria traslladar a l'univers victorià de les grans caceres, on les guineus representaven el punt d'irracional que sempre prova d'escapolir-se de les urpes del racionalisme decimonònic. L'adjectiu brown ens podria desconcertar d'entrada, però una anàlisi més profunda ens portaria a concloure que la foscor simbolitza tot allò que resta ocult en la ment humana.
Res de tot això, em temo, no plauria a en Fonalleras. Perquè l'avaria de què parla el títol del seu recull la pateix una simple màquina d'escriure mecànica i la presència de la guineu saltimbanqui resulta ser un recurs narratiu de provada efectivitat. Tal com la primera de les narracions del llibre s'encarrega d'aclarir, la història de la guineu és una tàctica de mecanògraf que utilitza el segrestador de l'Olivetti de torn que turmenta en Fermí Cros per detectar els problemes tipogràfics de les màquines avariades. Per cert, potser en Fermí no ho sabia, però el pseudònim amb què Fernando Pessoa signava les seves composicions en anglès per als concursos de xarades era, justament, Thomas Cross.
Doncs bé, aquesta cita tan adient d'en Fonalleras no és altra cosa que un pangrama. El terme, de provada filiació grega, ve a etiquetar qualsevol frase que contingui totes les lletres de l'alfabet, preferiblement incloent cada lletra només una vegada, i els principals especialistes en la matèria són els inefables professors de mecanografia. Evidentment, el pangrama ideal de cada llengua és una recerca tan infructuosa com apassionant, perquè buscar-se la vida amb només cinc vocals i un vintena de consonants recorda vagament aquelles farres escolars en les que les noies anaven francament escasses.
Sigui com sigui, els teclistes més penjats de totes les filiacions lingüístiques s'han escarrassat sovint a reduir al màxim els seus pangrames. Així, la intrépida editora d'aquest suplement recordava dues frases pangramàtiques en espanyol dels seus temps d'aprenentatge mecanogràfic: Jovencillo emponzoñado de whisky, qué mala figurota exhibes (51 lletres) i Escríbanse politiquillos zafios, con orejas kilométricas y uñas de gavilán (64). Com es pot apreciar, els pangrames acostumen a amagar imatges força suggestives i vagament relacionades amb l'estètica de la borratxera. A banda de la guineu saltarina, en anglès són també coneguts Pack my box with five dozen liquor jugs (32 -carrega'm la caixa amb cinc dotzenes de gerres de licor) o el més ajustat Waltz, bad nymph, for quick jigs vex (28 - Balla un vals, nimfa dolenta, que els balls ràpids molesten).
En francès els esforçats enigmistes de l'Oulipo van trencar-s'hi les banyes i finalment aconseguiren elaborar el pangrama més curt que es coneix en llengua francesa, de 29 lletres. Potser en un proper article aprofundirem en els abismes de la pangramàtica. Ara tornem a l'Avaria d'en Fonalleras. Perquè resulta que el títol d'una de les seves narracions, l'esplèndida "¿Quina cara deuen fer, els xefs, quan saben que els visita un inspector de la Michelin?" es queda només a 7 lletres (ç-g-j-k-w-y-z) de ser un autèntic pangrama. El cert és que no hem pogut resistir la temptació d'adobar-li el títol amb les set nòvies que faltaven per completar el musical. El pangrama d'en Fonalleras faria: "¿Quina cara deuen fer, els xefs, quan els visita un audaç inspector de la Michelin i els demana una barreja de whisky, ginebra i ouzo?"