Veure-li el Nif a la Veïna

Ara que l'àrbitre d'Orient i els seus líniers fidels s'han encarregat de deixar sense feina a tots els criptògrafs berlinesos, el dèficit de missatges a desxifrar és realment alarmant. Els vents de la perestroika, tal com feia palès John Le Carré en la seva darrera novel.la d'espies, han aconseguit que l'activitat professional de l'espionatge s'hagi quedat sense petits misteris per descobrir. Potser per això els nois d'en Borrell han decidit posar-hi la cullerada i, ja que no els deixen muntar un poll-tax a la biscaïna, han sortit amb aquesta conya del Nif universal.
De fet, l'aparició sobtada d'una lletra al costat de tants números ha estat un motiu de gran joia per a tots els enigmistes, sobretot per als jolius criptògrafs en atur. Desestimant olímpicament el possible factor aleatori de la lletra que penja de cada Dni, hi ha hagut força gent que s'ha dedicat a esbrinar la clau del missatge per poder-li veure el Nif a la veïna sense que ens mostri la tarja blava. Heus aquí la descoberta.
Hi ha una dada prèvia fonamental. Primer cal tenir prou confiança amb la veïna com per conèixer el seu número de Dni. Si no us el diu, més val que ho deixeu córrer. Ara, si accedeix a les vostres peticions numèriques, quedareu millor que el Màgic Andreu. Primer de tot, li agafeu amb força el número de Dni, i tot seguit el dividiu histriònics per 23, preferiblement amb l'ajut d'una calculadora. Després, del resultat obtingut per tan simple operació desestimeu alegrement els minúsculs decimals, en una paràfrasi dretana del modisme "zero a l'esquerra". Torneu a multiplicar per 23 el número natural resultant i finalment, quan ja tingueu la veïna a la butxaca, resteu aquesta xifra insulsa dels vuit dígits de partida que formaven el Dni investigat. Just aleshores féu un saltiró i pronuncieu "abracadara", que sempre impressiona. El resultat serà en qualsevol cas una xifra compresa entre el 0 i el 22 negatiu. Aleshores, i aquí és on entra la vessant més irracional d'aquesta pel.lícula, treieu-vos de la butxaca de l'infern aquesta taula enigmàtica que relaciona cadascuna de les 23 primeres xifres amb les 23 lletres de la nif-còrdia (sic).
Així, per als nois d'en Borrell, la A equival al 3, la B al 11, la C al 20, la D al 9, la E al 22, la F al màgic 7, la G al 4, la H al 18, la I desapareix en la seva versió llatina, la J correspon al 13, la K al 21, la L al 19, la M al 5, la N al 12, la O també desapareix per raons de veïnatge amb el zero, la P equival al 8, la Q al nostre zidgolep el 16, la R al 1, la S al 15, la T al 0, la U torna a la seva infantesa romana i delega en la V, que es relaciona amb el número 17, la W equival al 2, la X al 10, la Y al 6 i la Z al 14. Voilà, ja estem en condicions de veure-li el Nif a la veïna.
Ara ja només resta esbrinar quin criteri ha seguit la policia fiscal per relacionar números amb lletres. Potser no és aleatori. Tal vegada han copiat un dels codis de la Càbala, que atorgava valors numèrics a totes les lletres de l'alefat hebreu i a voltes la màgia dels números permetia que alguns sinònims fossin també mots equivalents numèricament. Potser els d'Hisenda no saben ni perquè ho fan. O potser han volgut imitar els anomenats "números perfectes francesos", que relacionen lletres i xifres positives i negatives de tal forma que Zero (-12+16-4+0) equival realment al número 0, Un (-6+7) a 1, Deux (14+16-6-22) a 2, Trois (-21-4+0+18+10) a 3, Quatre (-1-6+20-21-4+16) a 4, Cinq (-19+18+7-1) a 5, Six (10+18-22) a 6, Sept (10+16+2-21) a 7, i així fins al tretze (treize -21-4+16+18-12+16= 13)...
El problema és que amb el sistema espanyol del Nif, Cero (20-22+1+0) els equival a 1 negatiu, Dos (9+0-15) és igual a -6 i Trece (0+1-22+20-22) dóna -23. Com tota la resta els hi quadri tant com això, el Tgv ens l'hauran de venir a pagar els lituans.