dissabte, 26 de maig del 1990

Pans de quilo a vuit-cents grams

La recerca del pangrama perfecte en cada llengua és un dels reptes més interessants de l'enigmística. Com que totes les llengües disposen d'un alfabet ben definit, les frases que contenen la totalitat de les lletres de l'abecedari (els pangrames) posseeixen la incontestable contundència de les obres mestres. A més, el fet que es pugui definir amb absoluta precisió el pangrama òptim -aquella frase formada per un sol exemplar de cada lletra- augmenta l'interés de la recerca. Així com el palíndrom més llarg tendeix a l'infinit i l'anagrama òptim és una qüestió del tot subjectiva, el pangrama perfecte en qualsevol llengua és una fita tangible. Una mena de pedra filosofal enigmística de conseqüències similars al tabac ros, les negres caribenyes o el bourbon per a la feble ment humana.
A l'últim article manipulàvem el títol d'una narració d'en Josep Maria Fonalleras fins convertir-lo en un pangrama. Però ens quedàvem molt lluny del pangrama perfecte (de només 26 lletres, 27 si diferenciem la Ç de la seva germana sencera). En general, els pangrames del top ten de cada llengua es mouen en la zona calenta de les 30-40 lletres. Poques són les frases intel.ligibles que estan per sota de la màgica barrera de les 30. Dmitri Borgmann va trobar cinc mots anglesos que comprenen tot l'alfabet sense repeticions (phlegms, fyrd, wuz, qvint, jackbox, 26 lletres exactes), però no va aconseguir treure'n cap frase amb sentit. Són mots exòtics que, en alguns casos, només figuren a l'Oxford Dictionary. Els pirats de l'Oulipo (Obrador de Literatura Potencial), al seu Atlas de Litterature Potentielle precisen que el pangrama francès més breu conté 29 lletres Whisky vert: jugez cinq fox d'aplomb i el situen al costat d'altres frases més exòtiques, com ara la bellíssima Monsieur Jack, vous dactylographiez bien mieux que votre ami Wholf (56).
És ben curiosa la importància dels components etílics en la pangramàtica, particularment la del mot "whisky". El whisky és òptim per accedir a tres lletres de baix rendiment lingüístic -W, K, Y- i la seva càrrega semàntica és molt important en els missatges pangramàtics. La nostra humil aportació al camp verge dels pangrames catalans és una frase etílica de 43 lletres: "Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d'hidrogen" (la nostra única C és trencada). A veure si encetem una subhasta del peix -a la baixa- entre els mecanògrafs més conspicus.
Els investigadors més pacients han arribat a descobrir pangrames en fragments literaris. Aquests versos del Coriolà de Shakespeare gairebé són un pangrama; només hi manca la lletra z: "O! a kiss/ long as my exile, sweet as my revenge!/ Now, by the jealous queen of heaven, that kiss/ I carried from thee, dear, and my true lip/ Hath virgin'd it ever since (Acte V, escena III, v 44-8). Aquests buscadors de tresors inútils també han descobert fragments pangramàtics al Paradís Perdut de Milton. Els anglesos han arribat a escriure pangrames perfectes que només fan servir una vegada cadascuna de les vint-i-sis lletres del seu alfabet. El problema és que normalment acostumen a ser inintel.ligibles i fan servir estranyes paraules d'origen divers, com ara crwd o crwth (un instrument musical gal.lès), cwm (una vall gal.lesa), qoph (una lletra hebrea) o qvint (una unitat de pes danesa).
Recentment, els addictes al pangrama han arribat a fer servir mètodes informàtics per a la gran descoberta del pangrama perfecte. Les sextines cibernètiques d'en Joan Brossa tenen, doncs, parangó més enllà del Canal de la Mànega. Però fins ara, els experiments de Cashell Farrell amb ordinadors només han produït pangrames cibernètics intel.ligibles de més de quaranta lletres, com ara The qualmish Afghan Jew packed over sixty fez with bees (46)-(L'escrupulós jueu afganès va farcir més de seixanta fessos amb abelles). Sembla que l'ordinador de Farrell acabà odiant alhora el seu amo i els pangrames, bàsicament perquè les vint-i-sis lletres proposades de l'alfabet poden ser combinades de 403.290.000.000.000.000.000.000.000 maneres diferents.