La Xerranca dels Bars

Quan Julio Cortázar va sorprendre mig món amb la monumental Rayuela, els entusiastes del zapping avant la lettre -que mai no obrien els llibres per la primera pàgina i gaudien sistemàticament del caos en la lectura- van comprendre que s'estava institucionalitzant una de les últimes transgressions de què disposaven. Després de l'incendi generalitzat que provocà la fogarada d'un dels textos més ambiciosos del segle, molts d'aquests neguitosos de la lectura van començar a llegir aplicadament les pàgines numerades de les novel.les, d'altres intentaren desenvolupar la maqueta del preciós moble-rayuela que proposava el propi Cortázar i alguns decidiren posar-se a jugar a la xerranca. Els primers són avui reconeguts fabricants de novel.les de gènere en les que la màxima transgressió que es permeten és manipular els noms dels seus personatges; els segons s'han fet molt rics fent disseny; els últims tradueixen o copien a corre-cuita les últimes novetats de literatura britànica interactiva "per a nois i noies".
Les grans editorials de literatura juvenil han demostrat que la novel.la interactiva (aquella que ofereix diversos laberints interiors perquè el lector acabi vivint en la fal.làcia que ell és l'autèntic autor de la novel.la) funciona sense estridències en un món de dròpols professionals. El zapping comme il faut ha esdevingut patrimoni exclusiu de la petita pantalla, el disseny ens ensenya diàriament a redescobrir el valor de les coses senzilles i els joves lectors de novel.la interactiva tendeixen a triar, innocents, el número de capítol més alt per veure si acaben el llibre d'una punyetera vegada.
Però això no vol dir que el joc de la xerranca del gran cronopio no sigui aplicable a la vida. L'Oriol Comas, conjuntament amb l'`Angel Juez, acaba de treure un llibre imprescindible per als homes-llop que transiten per Barcelona. El llibre en qüestió, d'estètica "pel davant i pel darrera", s'anomena Nits de Bars per davant i Bars de Nits pel darrera. Un joc descendent de les hipàl.lages llatines que en Tísner recorda amb afecte de la seva llarga estada mexicana (No es lo mismo "el perro de Charles Boyer" que "voy a echarles el perro").
Des d'aquestes mateixes ratlles vam parlar de la intervenció decisiva de l'Oriol Comas en la feliç adaptació del Scrabble al català. Un personatge com ell, assidu de tota mena de bars i nàufrag conspicu en tota mena de nits, no podia conformar-se amb l'edició d'una simple guia de bars. Havia de trobar algun desllorigador que li permetés jugar amb l'ampla gamma d'usuaris d'aquesta guia etílica de la ciutat. I la solució ha estat aplicar el joc de la xerranca a la llista dels 111 establiments descrits amb tots els ets i els uts. Al darrera hi ha un llistat suplementari amb comentaris minimalistes: "Falstaff. Moderns del barri. Facilitats de crèdit." "Xoc. Per prendre una aigua de València i comprar llibres". "Speed. La porteria de la Diagonal. Moltes possibilitats". Al davant un seguit d'índexs temàtics molt interessants, l'alfabètic, el geogràfic, per atributs, on fan les millors copes, per la marxa ("tranquis, semi i canyeros"), l'índex de preus al consum (barats, cars i molt cars), el cronològic (tanquen tard i molt tard)... i d'altres. També hi ha instruccions d'ús.
Bars de Nits/Nits de Bars és, doncs, una guia interactiva en la que es poden dibuixar milers d'itineraris i assajar tota mena de jocs. Poseu-vos en la pell d'un usuari. Decidiu anar a un bar alternatiu. Sota l'atribut d'"alternatius" hi trobeu l'Andy Capp (87). A peu de pàgina detecteu dues opcions: "A entretenir-se, al 38. A intentar lligar, al 75". Decidiu lligar, i us deixeu caure pel The End (75). A peu de pàgina, dues noves opcions: "Si vols una disco plena de bollycaos, vés al 109. Si vols canviar de rotllo, agafa un taxi i cap al 32." Com que us van els "bollycaos" baixeu del taxi a la porta del Studio 54. Esgotada la possibilitat de tastar xocolata, fiteu el cruel peu de pàgina: "Si has trobat companyia jove, gaudeix-ne. Si no, a dormir, després d'aquesta emoció, potser massa forta per a tu". Sort que, com a bon joc d'itineraris, les possibilitats són inesgotables.