Autopistes de signes

Ara que l'estiu envaeix els nostres hàbits amb l'absurda novetat del viatge, les autopistes adopten una nova dimensió en la vida de molts viatgers. Perden aquella emprenyadora imatge de trànsit que les va generar i es disfressen de metro interurbà, amb les seves parades i els seus transbordaments, fins i tot amb les seves monumentals taquilles de peatge. Hi ha qui les travessa com qui fa una gimkana. Recorren uns quilòmetres, hi reposen, hi mengen, fan fotos i hi dormen. La seva xarxa és internacional i l'estoc de signes conforma un llenguatge gràfic gairebé invariable. Potser per això els transeünts ens hi sentim còmodes i segurs, gairebé empesos a jugar amb elles.
En un dels seus darrers llibres, el gran cronopio Julio Cortázar portava el joc de l'autopista fins a les darreres conseqüències. Los autonautas de la cosmopista és un dietari sensacional d'un viatge entre París i Bordeus que transgredeix l'essència de l'autopista: la velocitat. Julio Cortázar i la seva última esposa Carol Dunlop fan el trajecte esmentat en més de trenta dies. S'aturen cada jornada en dues àrees de servei-repós (de les franceses) i fan vida campestre entre el tràfec general. Alguns amics, convenientment alliçonats, els fan visites efímeres per les entrades pertinents de l'autopista i aprofiten per proveir-los de tot allò que la parella necessita. La vella Volkswagen es transforma en una llar mòbil que es mou a deshora entre els signes funcionals de l'autopista. El joc esdevé força excitant.
Fa uns mesos, en una de les tertúlies que en Jordi Vendrell condueix a Catalunya Ràdio, la Isabel-Clara Simó comentava que una de les principals diversions dels seus fills durant els trajectes per autopista era agafar les lletres de les matrícules dels companys de viatge i imaginar-ne un significat ocult. B-JD, per exemple, podia esdevenir la "Brigada de Joves Desocupats". En Tísner, que també era present, va assenyalar que a ell sempre li havia agradat jugar amb els signes de la carretera i recordà un bifront fantàstic que pot provocar molts accidents entre els enigmistes més aviciats. Si capgireu el rètol del contingut "Stop", us adonareu que apareix un alegre "Pots" que podria arribar a tenir conseqüències funestes.
Els nord-americans, sempre tan cofois, s'han inventat un nou joc d'autopista. El Pangrammatic Highway (joc introduït per Udo Pernisz l'agost de 1988) consisteix a trobar totes les lletres de l'alfabet (pangrama) en tota mena de signes i rètols visibles des d'una autopista. Poden ser rètols oficials, publicitaris o qualsevol mena d'indicatiu, sempre que siguin estàtics. Queden per tant, excloses totes les matrícules dels altres automòbils i els rètols dels camions. Per jugar al Pangrammatic Highway cal anar dalt d'un cotxe i anotar les inscripcions que porten les lletres que ens manquen per completar l'alfabet. Com en els pangrames convencionals, es tracta de trobar-les totes amb la major brevetat. És clar que els pangrames es mesuren per llargada de lletres, i aquesta autopista pangramàtica es mesura en milles. El millor recorregut és, evidentment, el més curt.
Fins ara, la recordwoman del joc és Faith W. Eckler (editora de la revista especialitzada en jocs logològics "Word Ways"). La Eckler trobà un trajecte pangramàtic de 2,4 milles per l'autopista I-95 de Maryland en direcció sud, un altre de 1,7 per la I-80 a l'alçada de Paterson i finalment l'imbatut Pangrammatic Highway de només 1,3 milles per la "Interstate New Jersey 80" en direcció a l'oest. Els rètols escollits foren Interstate New Jersey 80, Squirrelwood Rd., West Paterson, Paterson, Exit 25 mph, Bridge freezes before road surface, Passaic River, No trucks in left lane. Tot l'alfabet en menys de 2 km. Bingo!
El problema més difícil d'aquests pobres nord-americans sembla ser la lletra J. Potser si de tant en tant agafessin el Lincoln i la llibreteta i es plantessin a La Jonquera la vida els resultaria més planera.