Les Geòrgiques

Guy Le Grelle publicà un estudi astorador sobre l'estructura pitagòrica interna de l'obra de Virgili a "Etudes Classiques XVII, avril-juillet 1949". Le Grelle titula el seu treball de manera força suggerent: Le primer livre des Géorgiques, poème pythagoricien. La tesi central del seu assaig és la premeditada perfecció matemàtica oculta en l'estructura interna de "Les Geòrgiques".
Deixant de banda els quatre versos introductoris, la "Geòrgica I" es desenvolupa en els versos 5-514, i Le Grelle els divideix en cinc parts: Exordi (vv 5-42), Treballs agrícoles (vv 43-203), Focus poemàtic -sobre el sol i els seus dotze signes zodiacals- (vv. 204-258), Dies -o temps aptes per al camp- (vv. 259-462/63) i Epíleg (vv. 463/64-514). Le Grelle fa una extraordinària anàlisi matemàtica del poema. Els versos de l'Exordi, el Focus i l'Epíleg, que comencen tots tres amb una referència astral, sumen 38 + 55 + 51 = 144 = 12 x 12, un número que representa la plenitud dels mesos de l'any. Alhora, els versos dels Treballs i els Dies sumats donen un total de: 161 + 204 = 365, número que representa la plenitud dels dies de l'any.
Després d'assenyalar una coincidència tan notable com innocent, Le Grelle va més enllà i aplica el cèlebre "nombre d'or" a aquestes xifres. Cal recordar que el "nombre d'or" (o proporció divina) simbolitza la perfecció estètica des de temps immemorials i consisteix en el resultat de l'harmònica divisió d'un segment en dues raons (mitja i extrema), de manera que la major és la mitja proporcional entre el segment sencer i la part menor. La formalització d'aquesta xifra és possible mitjançant una simple equació de segon grau i el seu resultat, un cop desestimat el resultat negatiu, és de 0,618. La nostra civilització ha atorgat estranyes propietats a aquesta proporció i, de fet, molts enigmistes vocacionals s'han entestat a trobar-la en els llocs més inversemblants, com ara en el cosinus de l'angle de la cara nord de la Gran Piràmide de Keops, que fa 51 graus, 49 minuts i 38 segons. Val a dir que 0,618 és el cosinus d'un angle de 51 graus 51 minuts, amb una aproximació d'1 minut, però els enigmistes més entusiastes sempre accepten les errades d'aproximació de més bon grat que els responsables dels sondeigs electorals. Sense comentaris.
Le Grelle aplica bellament aquesta màgica proporció a l'estructura interna de "Les Geòrgiques". Les seves manipulacions el duen a plantejar les igualtats següents. Exordi - Epíleg = 38 + 51 = 89; Focus = 55. La relació entre tots dos nombres (Focus/ Exordi + Epíleg) és de 55/89 = 0,618, exactament el nombre d'or. Després compara el centre del poema -Treballs, Focus i Dies- i torna a extreure el nombre d'or de la seva relació.
Però potser el més interessant és la seva recerca del "punt focal" del poema, al bell mig dels 55 versos del Focus poemàtic, dividits en 27-1-27. Justament aquest vers central resulta donar la clau de volta per accedir a l'arquitectura astral de la I Geòrgica: "Idcirco certis demensum partibus orbem - per duodena regit mundi sol aureus astra". Evidentment podeu arribar a la sensata conclusió que al tal Le Grelle li falta un bull, però la veritat és que tantes coincidències matemàtiques no poden ser casuals, i potser haurem de creure que era el propi Virgili qui patia d'un cert interès patològic per l'embolic.
És clar que els propis Dies acaben amb un vers (el 463) que resulta clau també per comprendre les dèries infinitament complexes del seu creador. "Sol tibi signa dabit. Solem quis dicere falsum-audeat?" De tota manera la proporció divina no pertany només al passat. Encara avui surt de tant en tant dels calaixos dels dissenyadors més exigents (recordem el disseny premiat de la col.lecció que, sota aquest mateix nom, publica Columna Edicions) i de fet l'obscur M'Kono reconeixia tàcitament, en una roda de premsa després del Mundial d'Itàlia, que l'arma tàctica secreta de la sorprenent selecció del Camerún havia estat, justament, el nombre d'or.