Les guerres sempre han generat molta literatura. La seva manca absoluta de lògica provoca un tipus d'impotència que només troba sortida en la creació. L'enigmística, com totes les formes d'expressió artística, recull exemples molt interessants derivats de la guerra. Com el menú de tres enigmes numèrics que presentem avui: un cronograma (artifici literari pel qual les lletres numerals romanes que conté un text expressen una data determinada) i dos aritmogrames (enigmes basats en les propietats màgiques dels números).
Els cronogrames, que van gaudir d'un gran esplendor durant els segles XVII i XVIII, normalment són llargues inscripcions commemoratives que aprofiten totes les lletres amb valor numèric romà per fornir la data significativa. Pocs cronogrames consten només d'un mot i encara hi acostumen a sobrar lletres que no tenen cap valor numèric en el sistema romà. Però l'any 1709, els anglesos en van compondre un d'excepcional que només consta d'un mot completament format per lletres amb valor numèric. El podem veure encara, en una medalla que commemora la batalla de Tasniers, a Flandes, en la qual el Duc de Marlborough va derrotar els francesos. La inscripció llatina fa "LILICIDIUM" (el degollament del lliri), al.lusiva a la batalla, i el seu valor numèric (MDCLLVIIII) correspon exactament a la data de la victòria anglesa: 1709.
Dos segles i mig més tard, quan la duresa del franquisme començava a declinar, va córrer la brama entre els grups de joves opositors que la fi del dictador estava escrita en els números de la història. Recordo que a primers de 1975 les meves germanes grans van venir a casa excitades amb un joc numèric que els havia ensenyat un amic. Sumant les conegudes dates del principi (18-07-36) i del final (01-04-39) de la guerra civil espanyola sortia una nova data (19-11-75) que els joves progressistes consideraven tímidament profètica. Tots sabem que la història ha fixat el 20 de novembre de 1975 com la data oficial de la mort del dictador, però també és cert que van mantenir el cos masegat de Franco en vida més enllà dels seus límits biològics. I tot per raons simbòliques relacionades amb la numerologia: José Antonio també havia mort un 20N i d'aquesta manera mataven dos pardals d'un tret.
Un exemple d'enigma bèl.lic que presenta una complexitat inusual és el que va córrer pels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. Si en el cas espanyol la coincidència provoca un somriure i un petit moviment lateral de cap, aquest aritmograma bèl.lic internacional inquieta per la seva precisió astoradora. Agafem els sis protagonistes polítics de l'última Gran Guerra (Winston Churchill, Adolf Hitler, Theodore Roosevelt, Benito Mussolini, Josif Stalin i Hideki Tojo) i situem-los en sis columnes. Sota dels noms hi posarem la seva data de naixement, l'edat que tenia quan va morir, l'any que va accedir al poder en el seu país i els anys que el va detentar. D'aquesta manera:
Després sumem les xifres de cada columna i, sorprenentment, totes elles coincideixen en un sol resultat: el número 3888. Més encara, 3888 és el doble de 1944, l'any joiós de la fi del conflicte. I encara una darrera pirueta. En la disposició que hem presentat (amb l'únic canvi del motiu Il Duce per Mussolini) l'acrònim resultant de les inicials dels sis dirigents és exactament CHRIST. Algú s'anima a fer números amb Bush i Saddam?
