Ofensius i ofensives

La setmana passada presentàvem tres aritmogrames astoradors que relacionaven enigmística i guerra. Els conflictes bèl.lics han estat sempre una font ficcional de primera magnitud. Ben aviat les sèries nord-americanes incorporaran els veterans de la Guerra del Golf, hi haurà grans departaments anomenats "Lawrence" a tots els hospitals per als enyorats del desert i la segona generació de magnicides fortuïts d'aquests darrers decennis estarà a punt d'irrompre a les oficines de correus, els supermercats i els estadis de beisbol nord-americans amb la metralladora a la mà.
Abans que tots aquests desastres s'afegeixin a l'olla de grills d'aquestes darreries de segle, volem deixar constància que algun enigmista ja ho havia predit. Resulta que una de les fites més cobejades pels enigmògrafs amb vocació Guinness és posar-se la medalla d'haver elaborat el palíndrom (frase que es pot llegir en els dos sentits) més llarg. L'any 1980 Giles "Selig" Hales assegurava haver escrit el palíndrom més llarg del món, que constava de 58.795 lletres. Sis anys més tard, Lawrence Levine publicava la seva novel.la palindròmica de 31.594 paraules (al voltant de 104.000 lletres). Val a dir que en aquests textos extravagants la sintaxi i la semàntica esdevenen una pura utopia, empresonades sota el jou de la morfologia. Nosaltres, però, només hem pogut llegir completa una composició de l'australià Jeff Grant que conté 5.023 paraules. Amb aquest text, l'home de les antípodes aconseguí entrar al Guinness de l'any 77 com el palíndrom més llarg del món, tot i que ben aviat fou superat. El seu text també és d'una extravagància colossal, però curiosament les dues frases centrals -sobre les que l'extens palíndrom basa la seva singular simetria- són esfereïdorament premonitòries de la Guerra del Golf: "Post rats to Iraq... A riot starts (op...)" ("envien les rates a l'Iraq... Comença una baralla"). La cu d'Iraq, doncs, ja era just a l'ull de l'huracà abans de començar la guerra amb l'Iran. Premonicions enigmístiques, com si diguéssim.
Una altra ofensiva esfereïdora que relaciona guerres i enigmes és un seguit de coincidències que resultaren força molestes per a un pobre professional britànic dels mots encreuats. Durant la Segona Guerra Mundial el famós "The Times", com molts altres diaris, va quedar reduït a quatre pàgines, però els mots encreuats no foren suprimits. A la França ocupada, en canvi, els alemanys van prohibir la publicació de mots encreuats als diaris per temor a que fossin utilitzats per passar informació secreta a l'enemic. En aquest mateix sentit, a Anglaterra es donà un cas realment curiós. Poques setmanes abans del desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944), un professor de física anomenat Leonard Sidney Dawe, que aleshores publicava els mots encreuats del "Daily Telegraph", fou estretament vigilat per l'Scotland Yard. El servei de seguretat britànic sospitava que Sidney passava informacions secretes als alemanys en els seus mots encreuats. Encara que l'enigmògraf va aconseguir provar la seva innocència, el seguit de coincidències que fonamentaren la investigació policial és realment increïble:
El 2 de maig, la seva graella contenia el mot "Utah", nom xifrat d'una de les platges que fou escenari del desembarcament. El 22 de maig hi apareixia "Omaha", nom xifrat d'una altra de les platges. El 30 de maig era "Mulberry", denominació de dos ports artificials que s'havien de situar al llarg de les platges del desembarcament. L'1 de juny hi apareixia "Neptune", nom xifrat del conjunt de les operacions navals aliades. Finalment, el 2 de juny, només quatre dies abans del desembarcament de Normandia, la graella del "Daily Telegraph" contenia el mot "overlord", justament el nom xifrat del pla global de la invasió aliada.
Tal com estan les coses, darrerament me n'estic prou de fer servir a les meves graelles de mots encreuats paraules tan innocents com "tempesta", "desert", "mare", "totes", "batalles", "escut", "patriota" o "Morón". No tinc cap mena de ganes d'heure-me-les amb els savis del CESID.