dissabte, 23 de març de 1991

Per als desmemoriats

El bombardeig ingent d'informació que ha esdevingut un dels nous tòpics de la nostra societat té efectes secundaris. Com més coses ens volen fer saber, més aviat perdem la memòria. És clar que en realitat potser es tracta precisament d'això. L'aparició d'una nova proposta editorial anomenada "Top Memory" a la jungla del quiosc demostra que la humanitat viu cada dia més de l'impacte cantellut de la paradoxa. Com aquell inoblidable servei de desburocratització que proposaren els buròcrates de la nostra administració.
El cert és que les mnemotècnies són vells recursos que s'han fet servir sempre per retenir la informació d'una manera precisa. Sobre aquest tema s'han escrit tractats i molts psicòlegs utilitzen aquestes tècniques en els tractaments de disfuncions que afecten el llenguatge. La mnemotècnia comporta la generació de frases extravagants que en ocasions resulten més complexes de retenir a la memòria que la informació que interessa recordar. Hi ha fòrmules fixes que han fet fortuna, però la gràcia d'aquests recursos és que són estrictament personals. La meva àvia Paula m'explicava que, per recordar el nom d'aquell invent tan nou que els castellans anomenaven "cinematógrafo", s'ho havia fet venir bé i pensava en "la sínia d'en Tòfol". Després afegia desconsolada que quan finalment ho va aprendre tothom començà a anomenar-lo "cine". Un altre dels recursos de la meva àvia Paula li permetia recordar els noms de les províncies espanyoles. Només en recordo un fragment, que li permetia recordar Almería, Badajoz i Albacete: "la Maria va de cos a la basseta".
Molts mestres s'empesquen frases xocants per ajudar els seus alumnes a memoritzar alguna informació. Els mètodes són diversos. Des dels vagament homòfons (com els de la meva àvia), a la creació d'acròstics divertits que contenen les inicials de llargues tirallongues de paraules, passant per la simple rima. De fet, l'origen de la poesia és més a prop del pur recurs mnemotècnic que no pas de cap expressió elevada de sentiments. Recordo un professor de gimnàstica que em va aclarir per sempre més el significat de "tendido prono/tendido supino", que jo sempre confonia, quan va afegir "tendido supino mirando al pino" i vaig captar definitivament que volia dir estirat panxa enlaire. També el professor de física feia servir aquests trucs, quan ens explicava les forces centrípeta i centrífuga. La centrífuga és la que "intenta la fuga". Finalment, és notable el recurs que tenen els pescadors gallecs per recordar quins mesos no són bons per al marisc (del maig a finals d'agost), perquè són els únics quatre mesos de l'any que no tenen cap lletra R al seu nom.
Un dels recursos mnemotècnics més recurrent a les pel.lícules de guerra nord-americanes és la frase "True Virgins Make Dull Company" (les noies verges de veritat són una companyia molt avorrida), que indica els pilots de guerra els passos que cal seguir per aterrar: T per True Heading, V per Variation, M per Magnetic Heading, D per Deviation i C per Compass Heading. Durant la II Guerra Mundial, els pilots van manipular una mica el clàssic recurs menmotècnic i el transformaren en "True Virgins Must Dodge Cadets" (les noies verges de veritat han d'esquivar els cadets). Per la seva banda, la CIA fa servir un acrònim per llistar les raons més comunes de traïció entre els espies. L'acrònim és digne de novel.la negra: "MICE" (rates); M de money, I de ideology, C de compromise, E de ego.
Val a dir que la gènesi de mnemotècnies inútils és un fenomen paral.lel als llibres de referència que fan servir els crítics de literatura més mandrosos. En realitat, les pàgines dels pragmàtics manuals de cites, de personatges o de sinopsis argumentals poden ser més divertits que els textos originals dels quals procedeixen. Llàstima que els seus usuaris s'entestin sempre a amagar les seves mnemotècnies darrera del que pretesament aconsegueixen recordar.