dissabte, 9 de març de 1991

La cacera del Rifrisqui sicriti

Des d'aquestes ratlles hem parlat alguna vegada del lipograma, un dels artificis literaris més complexos. El lipograma es basa en la confecció de textos marcats per l'absència o presència sistemàtica d'una lletra. El primer cas és el més habitual i el seu grau de dificultat resulta directament proporcional a la freqüència d'aparició de la lletra absent en l'idioma emprat per escriure el text. Vam parlar de lipogrames cèlebres en llatí, anglès i francès en un article que predicava amb l'exemple, en una modesta absència premeditada de la vocal menys comú en la nostra llengua: la U.
Avui ens podem felicitar d'un nou text lipogramàtic en català. Es tracta d'un conte breu de Miquel Martí i Pol, publicat en un volum de bibliòfil anomenat En defensa de la lletra (Miquel Plana; Olot, 1990) del qual vam parlar abundantment des d'aquestes mateixes pàgines. Martí i Pol hi defensa la lletra P amb un conte que comença: "Finalment vaig descobrir que l'astúcia de l'enemic consistia a no donar mai la cara" i acaba: "Ho torno a dir amb tots els cinc sentits: que es faci ben refotre!". El seu text és un lipograma de P absent.
Els lipogrames del segon tipus són forçosament textos breus i basats en la presència d'una sola vocal, amb la subsegüent exclusió de les altres quatre. Els exemples dels dificilíssims lipogrames de presència són molt més extravagants. L'obvietat que es desprén de l'ús sistemàtic d'una sola vocal els fa perdre un dels encants dels lipogrames d'absència: passar desapercebuts en una primera lectura. Georges Perec, tres anys després de la publicació impactant de la seva novel.la policíaca La disparition (amb la E absent) apostà més fort i decidí escriure un text només amb la lletra E. El resultat, Les revenents, és un exercici d'estil brillant, però no té l'interés de La disparition. A més, Perec ha de transigir en algunes incorreccions, començant pel propi títol, per salvar les draconianes regles del joc.
L'any 1990, en uns Cahiers George Perec 4 d'homenatge al bruixot de l'Oulipo, Jacques Jouet escrivia un text de tres pàgines intitulat "Les sept règles de Perec" que imitava formalment Les revenents. Jouet també empra només la lletra E per definir les estratègies narratives de Perec. Les set regles proposades són: "Règle de réserve; Règle d'émergence réflexe (règle d'engendrement); Règle de flemme (Règle de Thélème); Règle de prélèvement; Règle d'enfermement; Règle de présence éphémère; Règle de dérèglement".
Un tercer exemple d'aquest complex tipus de lipograma em va caure a les mans en una llibreria de vell de la ciutat d'Utrecht. Es tracta d'un exemplar d'un ambiciós projecte de cinc històries lipogramàtiques que l'escriptor holandès H.J. Witkam va començar a compondre durant els anys quaranta. Els relats s'anomenen a-Saga, e-Legende, i-Film, o-Sprook i u-Prul. El tercer sortí publicat a la revista universitària "Virtus" (del Leidse Studenten Corps) i posteriorment aparegué al volum Leidse Letters (1955). La història de H.J. Witkam té un final tràgic, perquè el lipogramista neerlandès acabà l'any 1982 llençant-se al mar. És la seva filla Paula Witkam qui ens ho explica en un epíleg al que sembla el més reeixit dels lipogrames del seu pare, i-Film. L'edició és de bibliòfil (Cristal-Montana Pers. La Haia, febrer 1983) i H.J. Witkam el signa amb el pseudònim normatiu de Witcrist. El relat té cinc pàgines i els personatges es diuen Dick, Bings, Philips, Wilkins i Brit. És en neerlandès.
El descobriment del text de Witkam fa sospitar que el desafortunat publicista que dissenyà la campanya del "rifrisqui sicriti" havia passat llargues temporades de cacera als Països Baixos. Desconeixem si va acabar imitant el vell holandès suïcida o si el futur ens depararà una nova amenaça pseudo-lipogramàtica amb gas carbònic.