Hem parlat diverses vegades de les trapelleries privades dels escriptors que componen l'Obrador de Literatura Potencial --Oulipo--. Sortosament, la Bibliothèque Oulipienne s'ha anat fent pública des de 1987 gràcies a l'edició de tots els butlletins en tres volums (per part de Ramsay i Seghers) imprescindibles per a comprendre l'abast d'una operació pre-literària dissenyada en primera instància per Raymond Queneau i François Le Lionnais.
Els butlletins de l'Oulipo són una font insospitada de jocs lingüístics, lògics i matemàtics. Cada lliurament és una sorpresa aclaparadora, fins al punt que resulta del tot recomanable no llegir mai cap volum de cop, per no perdre de vista la complexa magnitud de la feina prèvia a la redacció de cada text. És clar que l'interès de les propostes és variable, i que alguns jocs freguen uns extrems de barroquisme gatuït força difícils de tolerar. Però la sensació general és de festa grossa al circ dels mots.
Un dels butlletins més sorprenents és el desè. El signen Jacques Roubaud i Paul Fournel, i és de fa tretze anys. S'anomena L'Hotel de Sens i descriu una història clàssica d'enigma, amb les investigacions pertinents, protagonitzada per personatges dels móns de la realitat i de la ficció. Fournel i Roubaud posen en escena el primer fill del gènere d'enigma, el sagaç August Dupin dels contes d'Edgar Allan Poe, al costat del malvat Moriarty, del filòsof Frederic Nietzche i dels seus amics Rainer Maria Rilke i Paul Rée.
Els personatges han de resoldre un segrestament i res no sembla indicar que la història defugirà els cànons habituals del gènere fins que apareix un rellotge estrafolari en escena. L'UNESCO (Unifying Numerical Extractor and Spying clock Organism) és un rellotge de cos cilíndic i quadrant blau cel que té la peculiaritat de contenir 15 xifres d'eben negre, a l'esfera, una per a cada cambra de l'Hotel de Sens. La ubicació de les xifres no transgredeix la disposició habitual d'un rellotge, perquè hi ha dues posicions que contenen dues xifres cadascuna i només el número 13 ocupa un tretzè lloc en l'esfera. A més, al costat de cada xifra hi ha una lletra, fins a un total de 16, les quals llegides en ordre des del número 3 formen fonèticament una frase cilíndrica, la divisa: "ELIS FOULE, BORDE L'AME".
A partir de la posició inicial de l'agulla, totes les preguntes que genera la investigació subsegüent són respostes per Moriarty amb la mera lectura d'una nova frase cilíndrica. "--Vous pratiquez la divination? --ironisa Dupin. /--Non Monsieur, la lecture!" Així, tot situant la busca en el nombre corresponent a cada cambra i seguint el sentit de les busques, el malvat Moriarty aconsegueix extreure una frase al.lusiva homòfona. Per exemple, des de la cambra 1: "AMELIE FOU LE BORDEL"; des de la 4: "L'IF OU LE BORD DE L'AME"; o encara, des de la 5: "Y FOUT LE BORD DE LAMELLE!".
Roubaud i Fournel fan que Moriarty resolgui la història d'aquesta curiosa manera. Però sembla que encara no en tenen prou, i acaben de reblar el clau del seu enginy en crear una segona possibilitat d'enigma en boca de Dupin. Aquesta nova situació, anomenada en l'opuscle L'Hotel de Sense Contraire serà resolta per August Dupin a partir de la lectura de dotze noves frases cilíndriques a l'UNESCO. El que passa és que, aquesta vegada, el personatge d'Edgar Allan Poe les llegeix en sentit contrari, i la solució és una altra: cambra 7: "FILE MALE, DROP LOU!"; cambra 8: "OU FILE MA LAIDE ROBE, ELLE?"; o encara cambra 15: "LE DROZ, PLOUF! IL AIMA".
Finalment, Roubaud i Fournel clouen aquesta estafolària investigació amb un "postambule" anomenat L'Hotel de Bon Sens, que deixa totes les coses a lloc amb catorze noves frases cilíndriques. Val a dir que un rellotge així resultaria una meravella per a l'home contemporani perquè, amb el temps, sempre hi acabes trobant la resposta.