Un negoci rodó

No cal dir que, en aquest món de bojos, cadascú es guanya la vida com pot. La setmana passada parlàvem dels somnis de James Joyce, que participava en concursos d'enigmes per redreçar la seva nefasta economia, i potser algun altre dia passejarem el mirall d'aquesta secció pels infructuosos esforços del poeta portuguès Fernando Pessoa, que xifrà les seves possibilitats d'oferir una vida conjugal digna a Ofélia Queiroz en el fastuós premi que una revista anglesa oferia al guanyador d'un concurs de xarades. És ben cert que Joyce va morir tan carregat de deutes com va viure i que Pessoa mai no abandonà l'estat civil dels solters, però ja se sap que moltes vegades la sort és de qui la troba i no pas de qui la busca.
Avui volem ser més pragmàtics que de costum. En deferència al creixent nombre d'aficionats a la informàtica que segueixen aquesta secció, volem fer-nos ressò d'una oferta interessant que tal vegada ajudi a debilitar el secular lligam despectiu que uneix els fenomens de l'enigmística amb el pecat social de la inutilitat. Perquè, segons com, això de l'enigmística pot arribar a ser un negoci rodó.
Resulta que un logologista nord-americà (l'equivalent a un enigmòfil a casa nostra) s'ha enamorat perdudament de les esteles llatines. Abans d'entrar en detalls escabrosos de la seva passió, seria interessant recordar que una estela és un monument monolític en forma de pilar o de làpida que generalment conté una inscripció. Potser la més coneguda és el quadrat màgic descobert a Cirencester el 1868 amb el vers sotàdic llatí Rotas opera tenet aepo sator distribuït en una figura de 4x4, que ha propiciat tota mena d'interpretacions. És clar que en aquest cas, l'enigmòfil en qüestió va més enllà en les seves exigències amatòries, i només es desfà davant les inscripcions del segle II aC atribuïdes al dramaturg Plaute.
Sembla que Plaute no buscava ocultar els seus missatges d'una forma enigmàtica, però, així i tot, les inscripcions estan confegides en un estil enormement sintètic. De manera que cal efectuar una complexa anàlisi criptogràfica per treure l'entrellat del text llatí. El foll enamorat, que es diu Ben Blankenship, fa quatre anys que treballa desaforadament en aquesta feixuga tasca. Una legislatura ben aprofitada que li ha servit per descodificar el 97% de la informació que oculta una estela de 660 caràcters, mentre una altra de més gran espera amenaçadora els seus embats. Ara, però, Blankenship se sent cansat i ha pensat acceptar l'ajut exterior que requereix per culminar la seva tasca. Però ja se sap que els nord-americans, per molt aficionats a l'enigmística que siguin, són detractors naturals de la virtut victoriana de la discreció.
De fet, Blankenship ha posat diversos anuncis en revistes especialitzades sol.licitant la col.laboració de programadors amb coneixements lingüístics que l'ajudin a millorar el software que fins ara ell mateix ha preparat per a transliterar les esteles llatines. Ben Blankenship viu a Califòrnia. L'adreça que posa a l'insòlit anunci és: 2675 Meadow Glen Drive, San Ramon CA 94583 i el seu telèfon -amb prefixos inclosos-el 07.1.415.820.7595. Blankenship, que afirma tenir preparat un dossier amb la descripció de tot el material necessari per desxifrar les esteles llatines, acompanya la seva extravagant petició amb un argument incontestable: ofereix un premi de $3000 al millor desxifrador. El compte enrere comença. Si algun aspirant a Champollion se'n surt, que avisi.