dissabte, 7 de març de 1992

Devofines gruixudes

La setmana passada parlàvem de diccionaris peculiars. Esmentàvem A List of Pattern Words of Lengths Two Through Nine (1971) del logologista nord-americà Jack Levine i acabàvem el recorregut alfabètic amb una promesa. L'extraordinària utilitat enigmística del diccionari de Levine --que agrupa totes les paraules del Webster's Unabridged Dictionary segons la seva estructura per poder sortir amb elegància de gairebé tots els cul-de-sacs quotidians dels mots encreuats--, ha trobat un parangó nostrat gràcies a l'obsessió perfeccionista d'un esforçat estudiós català anomenat Pere Porta i Roca.
El senyor Porta està confegint un diccionari enigmístic català semblant al de Levine amb la sana intenció de fabricar jocs de paraules. Porta ha batejat el seu engendre amb un curiós acrònim. El seu serà el Diccionari sèvit de la llengua catalana. Sèvit perquè els mots són ordenats segons la "seva estructura vocàlica i tonicitat". Com és habitual en el món enigmístic, un exemple ens n'aclarirà definitivament el concepte definit. El mateix Porta, quan em presentà epistolarment els primers resultats de la seva feinada, en posava un de ben clar. "Si a hom li interessen mots que portin exclusivament la vocal u i la vocal è, en aquest mateix ordre, jo li podria contestar, exhaustivament, així: bruel (m.), brunenc (adj), brunet (m.), bufec (m.), burenc (m.), burgès (adj. i m.), burlesc (adj.), burret (m.), butè (m.), xuclet (m.), xumet (m.), etc... "
Observaran amb perspicàcia que aquesta tirallonga de parònims llunyans només conté mots que comencen amb be o amb ics. Ara fa cosa d'un any, el senyor Porta tot just havia buidat les lletres a, be, ce, de, ena, ics i zeta del Diccionari de la llengua catalana, i m'assegurava que tenia la intenció d'arribar fins a la fi, "costi el que costi". A finals del proppassat 1991 ja disposava de 24.600 mots classificats de forma manual, gairebé la meitat dels aproximadament 52.000 primitius que contenen els diccionaris de la nostra llengua. I és probable que aviat assoleixi el seu objectiu. La qüestió és que aquest suplantador incansable de les rapidíssimes bases de dades informàtiques ha aconseguit reunir prou paperassa com per passar a la segona fase de la seva magna operació: l'elaboració de nous jocs de paraules.
De primer va ser la "cavodeta" (neologisme provinent, per la via dels acrònims sil·làbics, de les cadenes de mots amb una vocal o vocals determinades). El primer exemple de cavodeta que ofereix el senyor Porta és força senzill. Es basa en un seqüència i-a: "Mira, nina!, li va dir l'àvia". D'altres cavodetes són simplement lipogrames de presència: "L'Anna va anar a la platja amb la Jana a passar la tarda". L'autor afirma haver-ne construït un amb 64 is, que seria un autèntic rècord en la lipografia catalana.
Però ben aviat l'inquiet senyor Porta va deixar estar les cavodetes en benefici d'un joc de graella més elaborat, que batejà a cop calent com a "devofi" (acrònim sil·làbic de l'expressió "definicions amb vocals fixes") i ben aviat amorosí amb una desinència femenina de sonoritat infantil, segons Porta "a fi i efecte de donar-li un acabat suau i facilitar-ne així la pronúncia". La primera "devofina" que vaig conèixer constava d'una graella 8x8 amb les columnes corresponents als números parells ocupades per vocals; la segona columna era una escala de vuit as, la quarta d'os, la sisena d'as i la vuitena també d'as. Només hi havia quatre columnes lliures, corresponents als números senars. Al costat de la graella Porta hi va escriure vuit definicions literals, extretes del diccionari, que corresponien als mots que calia descobrir. Feien: Paraula molt porca; conducte fet amb canons; vent fort de xaloc; becaina; acalorament; acció de castrar un pollastre; tallada a trossets; domèstica. Les respostes, força previsibles, encaixaven perfectament a la graella "devofínica": baconada, canonada, xalocada, cabotada, calorada, caponada, capolada, casolana. Vuit parònims isomorfs que comparteixen longitud i vocals.
Darrerament, en Pere Porta i Roca li ha anat agafant gust a les devofines i n'ha arribat a aplegar cent en un opuscle autoeditat. Tal com ell l'ha dissenyat, es tracta d'un joc de format variable que depèn dels parònims isomorfs que l'autor detecta entre els primitius de la llengua. Hi ha graelles de totes les mides: 4x5 (blau-brau-frau-clau-plau), 8x3 (adelerat-aletejar-ateserar) o 3x15 (beu-deu-Déu-feu-heu-jeu-leu-meu-neu-peu-reu-seu-sèu-teu-veu). El millor de les devofines, tot i que potser el seu pare no ho sap, són les xocants associacions semàntiques que aconsegueixen algunes sèries de parònims. Si el llenguatge no és refotudament pervers, aleshores ¿com s'explica que la devofina número 33 de l'opuscle de Porta relacioni bollo, "bombo", bordo, borro, colló i condó?