La mendozita

Fa exactament nou setmanes, sense la mitja, ens permetíem el pervers plaer de profetitzar la victòria del Barça a la lliga des d'aquestes ratlles. Com sempre, la nostra aproximació a la realitat passava per les paraules. Jugàvem, per enèsima vegada, amb un dels invents carrollians més productius: els mots seriats que separen els noms Barça i Lliga. Com la majoria de clients ja deu saber, es tracta de canviar només una lletra a cada pas, i evidentment fer el camí en el menor nombre de passos possible. Després, és una pura qüestió d'atorgar un valor de veritat elevat a la cadena lingüística que hem format i investir-nos de profetes.
Amb aquesta sana intenció, l'hivern de l'any 1990 vam llençar un repte a l'audiència. Refiats del nostre proverbial arxiu, que ja contenia una solució correcta a la cadena de mots seriats sol·licitada, vam incitar els lectors a unir el Barça amb la lliga per veure si l'enigmística ajudava a perpetrar miracles. Les primeres reaccions no es van fer esperar: l'escriptor manacorí Jaume Capó ens feia a mans la primera sèrie culé, que unia els dos noms proposats en 20 etapes. La sèrie de Capó contenia el topònim Berna, de bon record per a l'afició culé perquè s'hi va aconseguir una Recopa. Ben aviat, el dibuixant Néstor Macià rebaixava el rècord a la fatídica xifra de 13, d'infausta memòria per al seguidor culé perquè semblava predestinada a comptar els anys que separaven un títol del següent. Sortosament, la publicació a finals de la primavera-91 de la sèrie Macià va resultar profètica per al Barça. Queia la primera lliga de Cruyff.
Fa només nou setmanes publicàvem el nou rècord d'aquesta peculiar contesa que vam encetar dos anys enrera. Una professora de llengua anomenada Tina Prenafeta havia aconseguit acostar el Barça a només deu passes de la lliga. La sèrie Prenafeta que profetitzava l'èxit en la lliga de l'any olímpic fa Barça, barca, marca, marta, morta, porta, poeta, pleta (refugi del bestiar), plega, llega, lliga. Una desena de salts que millorava de llarg l'anterior rècord de Macià. Però la setmana abans del derbi a can Sarrià el vel·leitós correu ens portà una nova sorpresa profètica. De fet, tot un estol de sorpreses, perquè la lingüista Carme Vilà Comajoan ens va fer arribar, com qui no vol la cosa, setze nous exemplars de mots seriats amb la parella màgica Barça-lliga. Una sèrie de 12 passos, tres sèries de 11, quatre de 10, cinc de 9, una de 8 i dues de 7. Abans de posar-me a analitzar l'allau de lligues que el Barça podia assolir en poc temps, vaig tenir l'íntim convenciment que allò era un senyal. La resta ho van posar els simpàtics nois del Tenerife.
De les setze profecies de la Vilà n'hi ha dues que no són homologables perquè fan servir cognoms per sortir d'algun mal pas i quatre més que presenten salts incorrectes perquè canvien més d'una lletra de cop. Les deu restants són impecables, tot i contenir algun mot que només recull l'exhaustiu diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll. N'analitzarem només tres, per donar-los la patent dels successius rècords batuts per la pròpia plusmarquista. De primer, un dels cinc de 9 amb què batia el rècord de la Prenafeta: Barça, barsa, borsa, borda, boada, blada, alada, alida, àliga, lliga. Cal assenyalar que l'obertura "barsa" (esbarzer) és una de les novetats més productives de la Vilà. Tot i que pugui recordar-nos una famosa cocteleria barcelonina, una "boada" també és un alcavor. La maniobra d'aproximació a la lliga és notable, ja que passa per un dels mites xiïtes (l'alida) i per la reina del cel. Que és com dir per Julio Salinas i Josemari Bakero.
La sèrie de 8 salts que rebaixava l'anterior fa Barça, barra, parra, paüra, Laura, llura, llora, lloga, lliga. La intromissió de la guitarrista de Lluís Llach no li treu ferro al rècord, en tractar-se d'un antropònim comú. A més, aquesta cadena de mots seriats té la gràcia de pivotar al voltant de la gran por que sol sentir el Barça a mig campionat: aquesta emblemàtica paüra. Llura, per la seva banda, només consta a l'Alcover-Moll, igual com un dels components de la sèrie guanyadora --per ara-- d'aquesta contesa interessada. En efecte, el cinquè salt de la plusmarca absoluta és el mot "plisa", que només consta al DCVB, però la federació d'enigmistes igualment ha decidit homologar-lo: Barça, barsa, bassa, passa, paisà, plisa, llisa, lliga. I ara què? Déu-n'hi-do, com s'han posat les coses! Amb el rècord absolut a set salts, havent-n'hi quatre d'imprescindibles, la proximitat a la perfecció de Carme Vilà recorda la privilegiada posició actual del Barça de Johan Cruyff. Anar més enllà, sembla difícil,
De fet, a l'últim article vam prometre que si el Barça guanyava la lliga posaríem un ciri a sant Èdip patró dels enigmes i ens esforçaríem per trobar una sèrie més curta cada any que justifiqués un nou article profètic. El que passa és que no vam dir entre quins mots. Què tal si s'entretenen a unir Valdano i Mendoza? Aquesta vegada oferim un premi a la millor sèrie que arribi abans de l'inici de la temporada vinent: una pedra d'un mineral molt rar d'alum sòdic, anomenat curiosament "mendozita".