Encreuats a la carta

Sempre hem sostingut que la revolució industrial esclata el 21 de desembre de 1913 en el camp de l'enigmística. És la data de publicació de la primera graella de mots encreuats al suplement dominical "Fun" del diari New York World a càrrec d'Arthur Wynne. Una graella de mots encreuats és, sobretot, un sensacional format que permet el consum de tot l'estol de procediments enigmístics formalitzats per l'home des de l'origen del llenguatge. Gràcies al mestre Tísner per aquests verals sabem que a les definicions d'un encreuat hi tenen cabuda des dels enigmes que emanen de les figures retòriques clàssiques (palíndroms, anagrames, lipogrames...) fins als jocs més populars (endevinalles, xarades, criptogrames, decapitacions...) A més, la transcendent peculiaritat del seu doble sentit de lectura obvia el llast més notable dels enigmes: el frustrant cul de sac a què menen sovint.
Els nord-americans, que si trobessin el mètode de clonar la seva mare la vendrien sense miraments cada quinze minuts, van veure néixer el producte enigmístic més consumit ara fa vuitanta anys. Des de llavors que assagen estratègies per explotar-lo. I se'n surten. Si deixem de banda tant els precedents històrics com el sector dels jocs de taula (que mereix un altre article), descobrim tres formats d'explotació absolutament desconeguts al nostre país: agendes enigmístiques, mots encreuats a la carta i un telèfon de l'esperança per a enigmòfils frustrats.
Potser el primer és el menys sorprenent. Acostumats a rebre cada any el xàfec tardoral d'agendes, blocs i calendaris temàtics (de la Lliga de futbol, de la dona, eròtics, del bon català, gais, del bon ecologista, del pagès...) no ens ha de sorprendre que enguany un dels regals nadalencs del The New York Times hagi estat una agenda enigmística. El sobri quadern que la conté és negre i va relligat en espiral. Cada setmana proposa un dels famosos mots encreuats que hi publica Eugene T. Maleska. ¿Una incitació al lleure o bé un nou repte en l'atabalada vida de l'executiu de torn?
El segon exemple ja és més agosarat. En una petita localitat de Connecticut hi ha una empresa anomenada The Crosswords Club (123 Elm Street, PO Box 635. Old Saybrook, CT 06475). Aquests nois de la vella Nova Anglaterra venen mots encreuats a la carta. Cada mes envien cinc mots encreuats "diabòlics" als seus subscriptors (en format butxaca per només 30$ l'any o king size per a miops per 45$). També, en casos de necessitat extrema, poden trametre la dosi per fax. Tot són facilitats per a qui vulgui fer servir el producte d'obsequi. Diligents com pocs, aquests interflora dels mots encreuats fan arribar en 48 hores "una elegant targeta de felicitació enigmística" a l'homenatjat/ada per informar-lo/la que l'inclouen en el mailing del mes següent per gentilesa de qui ha afluixat la mosca.
El tercer exemple ja són paraules majors. Fa mesos que els lectors habituals del The New York Times topen amb un anunci a mitja pàgina que els pregunta si s'han quedat perplexos. Hi ha una graella de mots encreuats per apaivagar l'estupefacció inicial i un número de telèfon per resoldre tots els nostres mals: el 1-900-884-clue. Prefix de Nova York, prefix de pagament (als USA els gratuïts són els 800 i els famosos 903 d'aquí equivalen als 900), 884 i quatre xifres més en format mnemotècnic (les lletres de clue --pista-- corresponen, com es pot apreciar a qualsevol dial no homologat per Telefònica, a les xifres 2583). Es ven immediatesa. Certesa en el cas d'un encreuat endarrerit. Les definicions d'Eugene T. Maleska són prou críptiques com per provocar la perplexitat que preveu l'anunci. A més, el 1-900-884-clue consta al costat de totes les graelles publicades. Per 75c el primer minut i 50c els següents, ofereix les solucions a tots els encreuats publicats al NYT durant l'últim mes. Un cop en línia, si per exemple volem saber l'horitzontal 7 de l'encreuat del 19 de març pitjarem 319 per situar-nos en el dia i després seguirem les instruccions de la veu metàl·lica que ens ha de dur de pet a la felicitat insubstituïble de les coses ben acabades.