Xifres i lletres

Trobaríem més d'un centenar de motius indiscutibles per trencar la pantalla de TV a pedrades. Però cada cop hi ha menys gent que ho proposi. L'apocalipsi s'ha anat ajornant. La televisió interactiva ja és una realitat i el famós zapping ha deixat de ser un mal vici del tele-espectador per esdevenir el seu millor mètode de navegació. Per això no té cap sentit el típic acudit que mostra un quadrilàter amb la TV enfrontada a qualsevol altra mena d'activitat cultural (cinema, teatre, lectura, escriptura, dansa, música, gastronomia, enigmística, sericicultura, piscicultura, ostreïcultura, vinicultura, apicultura, puericultura, agricultura, arboricultura, floricultura, praticultura, viticultura, aqüicultura, avicultura, olivicultura, silvicultura, incultura o escultura)... La TV és un mer repetidor que augmenta la potència de tot allò que transmet. I el món que tractem des d'aquesta columna sovint passa per l'antena.
En realitat, l'enigmística ha estat sempre present a les graelles de programació de TV. Són nombrosos els exemples d'aplicació televisiva dels mecanismes enigmístics. L'any 1967 la BBC2 estrenava un programa concurs anomenat Crossword on Two, confegit a partir dels mots encreuats que publicaven diàriament el "Daily Telegraph" i "The Times". Dos equips de tres persones disposaven de mitja hora per tal de resoldre els mots encreuats que els plantejava el presentador. La fòrmula devia implicar un ritme poc vertiginós. En descàrrec dels programadors britànics val a dir que en aquella època la televisió oficial soviètica retransmetia partides senceres d'escacs que podien durar sis hores (com els partits de tennis que s'empassen els tele-espectadors d'ara però sense publicitat).
Un any després el canal francès homònim (Antenne 2) presentava un insult a la imaginació en forma de concurs. Manllevava el títol d'una obra de Raymond Queneau i la filosofia del senyor Esteve de Rusiñol. Es deia Chiffres et lettres. Exigia dels concursants prou agilitat mental per combinar xifres amb les quatre operacions que tant obsedien el senyor Esteve i prou enginy per combinar lletres amb la semàntica com a única frontera. El programa, avui un clàssic de la radiodifusió francesa, va ser importat per TVE fa tres anys. Ara és un programa diari de sobretaula que gaudeix d'una salut excel·lent conduït per Elisenda Roca. Els dos concursants passen per dues menes de calvaris. Primer, els donen nou lletres a l'atzar i n'han d'extreure la paraula més llarga amb entrada al drae. Després ve l'hora del senyor Esteve: han de combinar com puguin cinc xifres per tal d'acostar-se a un número de tres dígits. Els premis forts són en metàl·lic i els de consolació semblen un càstig: els dos volums del drae o una calculadora.
Hi ha concursos basats en jocs de xifres i lletres a moltes cadenes europees (el Channel 4 britànic, la rai italiana, la zdf alemanya...) Tant programes sencers com seccions concretes de magazins o concursos d'abast més general. A banda de l'adaptació del Chiffres et lettres francès, diversos concursos s'hi han apuntat per aquí. La factoria Puyal feia mots seriats a "Tres pics i repicó" i Salvador Alsius plantejava logogrifs a aquell espai de "La caixa sàvia" que judicava un Tísner envoltat de catalàuniques. Quim Monzó recull aquesta tradició en un dels contes més interessants del seu últim llibre El perquè de tot plegat (Quaderns Crema, 1993).
La peça s'anomena "La inestabilitat" i és una autèntica perla malaia. El senyor Trujillo, que n'és el protagonista, participa en un programa d'endevinar paraules. Monzó descriu minuciosament el mecanisme del concurs. És el del penjat. Cada quadrat oculta una lletra i va associat a una fotografia que representa el premi. Com més senzilla la lletra, més baix el premi. Com menys habitual, un premi més gros. El protagonista monzonià completa la paraula "inestabilitat" i es fa d'or: surten feixos de vint-i-cinc mil pessetes a les as, feixos de cinquanta-mil a les is, feixos de cent mil a les tes, a la essa un televisor amb teletext i a la ena un apartament a la costa.