dissabte, 27 de febrer de 1993

Ben col·locats

La proposta del març de trobar mots lipogramàtics (catalanada-5a, iniciï-4i) amb cadascuna de les cinc vocals està provocant aldarulls lèxics de consideració diversa. Saludables aldarulls que s'han d'afegir a la corrua incessant de mots i expressions banana que continuen arribant per carta i per fax. L'espai bananarama, anomenat així perquè abasta tots els mots que presenten estricta alternança de consonants i vocals (banana 3CV, ananàs 3VC), és un dels camps més productius de la pràctica enigmística. L'últim estat de la qüestió que vam establir mostrava una expressió algèbrica 15CV (que ja ha estat superada) i diversos mots homologables 7CV --com ara fenomenològica (també millorats en cartes posteriors)-- i un 7VC --ovo-viviparitat--. La localitat banana més llarga era Vilanova de la Ribera (9CV) i el personatge banana més notable el dramaturg Cayetano Luca de Tena (9CV). També hem rebut especímens bananarama de versos, refranys, cançons, títols de llibres i de pel·lícules... Aviat ens hi tornarem a aturar.
Per al llibresc mes d'abril hem preparat un repte més complex de caire anagramàtic. La col·locació, en termes lingüístics, és un curiós fenomen que sol sublevar tots els aprenents de llengües. Quan un estudiant d'anglès pretén parlar d'una persona molt bevedora i el qualifica de usual drinker rep el regany immediat del seu mestre. Un bevedor anglès sempre serà un heavy drinker. De res li valdrà a l'alumne argumentar que l'habitud que indica l'adjectiu usual resulta prou escaient per anomenar un consumidor diari de grans dosis d'alcohol. Les col·locacions són les col·locacions i els fumadors incansables una raça de persones humanes ben diferent que els treballadors empedreïts. La gràcia d'aquestes parelles inalterables que es col·loquen juntes és la seva gran capacitat per generar clixés. I els clixés són els marcs incomparables del llenguatge burocratitzant que emplena textos legals, pàgines del dogc, memòries, qüestionaris, bases de premis literaris, impresos, convocatòries, actes de jurats de premis literaris, informes, cartes al director, articles sencerets de crítica literària, manuals d'instruccions de tota mena i cròniques esportives. Els refranys del futur, com si diguéssim.
És clar que hi pot haver moltes menes de col·locacions. Des d'aquestes ratlles proposem la gènesi de col·locacions anagramàtiques. Inspirats en el famós cinema anèmic que preconitzava Marcel Duchamp, hem encetat una recerca de parelles anagramàtiques que ens permeti establir un nou camp de col·locacions forçoses. La primera troballa, en la línia de Duchamp, ha estat la màgia amiga. D'altres sintagmes substantius que hem alliberat han estat igualment cinematogràfics: el padrí ràpid de Francis Ford Coppola, el clarinet reclinat del vell Woody Allen, el semental mal entès que podria representar Sylvester Stallone o els cinemes enemics d'europeus i nord-americans. Probablement els mots encreuats que signa Miquel Sesé cada dia en aquest diari poden ser titllats d'encreuats centaures perquè diuen una cosa d'esquerra a dreta i una altra de ben diferent de dalt a baix. En tot cas, la recerca de parelles ben col·locades nom-adjectiu ens ha dut a un text digne dels anuncis classificats: preciso escorpí preciós.
Els sintagmes verbals encara ofereixen més joc. D'entrada, dos eslògans fills del nostre temps: adori odiar i agitem imatge. Més enllà tres consideracions literàries que semblen força relacionades amb la darrera tendència dels poetes a dedicar-se a la narrativa: arravatin narrativa, lloaven novel·la i espaio poesia. Davant la insostenible situació, potser cal racionar narració. En tot cas, sembla clar que la modernitat només provoca atordiment i que l'únic teatre que s'omple de públic és el teatre tetera. El repte està servit. Ja cal que matinegis, enigmista, perquè només quedaran ben col·locats aquells que amagaran anagrama. Si us va aquest màgia amiga escriviu a "Secció Enigmística. Diari Avui. c/ Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona". Ja en parlarem.