dissabte, 30 de gener de 1993

Abracadabra

Una de les moltes incògnites que l'ínclit Pompeu Fabra es devia endur a l'altre barri és la sorprenent inserció del títol d'aquest article al seu Diccionari General de la Llengua Catalana. Una inserció insòlita amb un tractament tipogràfic que fa pensar en els anuncis classificats en negreta a les Pàgines Grogues. La troballa d'aquest mot cabalístic al Fabra va impulsar, fa tres anys, l'aparició d'una inquietant secta neocabalista entre els correctors professionals de català. Després de la desaparició sobtada de la professora Carla Romans no se n'ha sabut res més. El terme, que el mag i pornògraf Aleister Crowley transcrivia com abrahadabra, havia estat l'equivalent medieval dels alka-seltzer. Els antics crèduls el disposaven en forma de triangle equilàter i li atribuïen la virtut de guarir tota mena de malalties. Te'l penjaves al coll i ja et podies oblidar d'anar a cal metge, per molts càstigs que infligissis al teu fetge. Tots els hipocondríacs n'acabaven aconseguint un. El temps i l'onada de descreença que ens sacseja sembla haver reduït la cosa abracadabrant a un simple recurs retòric per a prestidigitadors amb poca imaginació.
Febrer ha estat el mes dels mots banana i els mots ananàs. La setmana passada consignàvem les aportacions més interessants d'una primera tongada abracadabrant de cartes. Volem obrir el mes de març amb una nova proposta. Alguns lectors ja van detectar que tres dels mots a batre en l'espai bananarama (catalanada, ananàs i mecenes) tenien una altra peculiaritat, a banda de la seva estructura cv. No cal ser doctor en filologia semítica per detectar que són mots estalviadors i polígams alhora: només fan servir una vocal. Això sí, tantes vegades com calgui. Aquest comodíssim fenomen enigmístic s'anomena lipograma. N'hem parlat altres vegades. Com la majoria de jocs, és un reflex clar de les obsessions de l'home. Hi ha vegades que una lletra, qualsevol, desapareix sistemàticament d'un text i n'hi ha d'altres que una altra lletra, o potser aquella mateixa sobretot si és vocal, hi apareix d'una forma constant i abassegadora. Igual com les obsessions de les persones humanes. De fet, és un fenomen molt sexual.
Entre la munió de bananes que els lectors han anat enviant, hi ha també mots abracadabrants amb les cinc vocals. La més rendible en aquest nou camp és l'escala de pintor oberta --A--. Sovint definida als mots encreuats amb fòrmules apocòpiques com "nit d'ànimes lluny de la Costa Blava" o "atribut que no paga impostos", la primera vocal permet força quintets. Abans de demanar-ne ja hem rebut uns quants 5a: acabalada, acampanada, acanalada (Carme Vilà, Torelló); arravatada (Lluís Tetas, Vilafranca del Penedès). Són adjectius contundents que destil·len femineïtat i llargària alhora. Quasi semblen revestits d'una dignitat incontestable. Mots de pes que algun prestidigitador dislèxic podria pronunciar en comptes del preceptiu abracadabra (5a). Algú gosa superar-los?
Pel que fa a la segona vocal --E--, a voltes definida als mots encreuats amb fòrmules del tipus "funcionari emèrit sense cap motiu", "emirat gens estudiat" o bé "equí no identificat", la recerca es complica. Ja hem rebut un 4e tecnològic: l'instrument òptic amb què els enginyers determinen la distància a què es troba qualsevol objecte llunyà, anomenat telèmetre (C. Vilà). Sabem que certes flexions verbals i la pràctica gramatical de la pluralitat ho fan tot més planer. És qüestió d'entremetre-s'hi a fons. En canvi, costa molt més fer-s'ho amb la vocal preferida pels publicitaris que beuen La Casera --I--, sovint definida als encreuats amb la fórmula literal "a l'inici també és al final". La veritat és que un 4i --quiquiriquic-- desperta cada dia els ciutadans rurals, la majoria dels semi-rurals i els que tenim per veí algun amable ecologista radical. Els amables lectors que reiniciin la lectura d'aquestes ratlles en trobaran més al primer paràgraf.
Les dues vocals de l'ou, definides sovint als encreuats amb apòcopes del tipus "ovella vigorosa", "obesa sense sentiments" o "úter gens fluvial" ofereixen més dificultat. Presentem dues fites fàcils de superar: rococó (3o) i urubú (3u). Escriviu a "Secció Enigmística. Diari Avui. c/ Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona". Ja en parlarem.