Faci'ls fàcils!

En diumenge mai no parlem de llibres de text (aquest pleonasme emprenyador amb què algun il·luminat va condemnar la pedagogia al mateix ridícul que entomen, estoics, el "teatre de text" o la "cuina de mercat") perquè no volem ferir les susceptibilitats dels pobres estudiants que els han d'aguantar. Mai no en parlem, però ara ens ho han posat fàcil. Resulta que el lingüista sabadellenc Jaume Macià i Guilà acaba de publicar un llibre sobre la feblesa més deliciosa de la nostra llengua, els pronoms dits febles. I ha tingut l'enginy de batejar-lo amb un genial eslògan homofònic: Faci'ls fàcils (Teide, 1992). Sóc conscient que si afirmava la seva perfecta ideoneïtat per al consum dominical cometria una immoralitat, però en tot cas és un llibre gens feixuc, quasi vacacional, que ens apropa a l'equip que duu a la coberta: una alineació completa d'onze i dos reserves (el-els-em-en-ens-es-et-hi-ho-la-les-li-us) que permeten força combinacions.
La informació que conté aquest facilíssim manual està organitzada de manera impecable i la presentació de la primera edició del volum inclou un disquet que conté la major part d'exercicis del llibre en suport magnètic per a l'entorn PC. Faci'ls fàcils és una obra feta amb un rigor i un esperit molt poc freqüents en els textos dirigits a l'escola, des de la filosofia global al més recòndit dels exemples, passant per detalls habitualment negligits com els títols dels capítols (cadascun dels vuit és encapçalat per una dita que conté els pronoms que s'estudien, com per exemple el quart: "d'allà on no n'hi ha, no en raja"). Una obra ben feta amb uns acabats que ja voldrien els nous inquilins dels pisos de la Vila Olímpica.
Aquests gnoms suplantadors que coneixem com pronoms febles constitueixen un dels grans atractius del català. La seva proverbial promiscuïtat els fa especialment aptes per a tota mena de faiblesses d'amour. No els costa gaire formar parelles ben dolces (me'l), de mirada bovina (m'ho), tarannà musical (m'hi) o clarament homosexual (me'n). Tampoc els fa res quequejar (els els), barrejar-se fins esdevenir anagrames (coure'ls-les) o paronomàsies (fregir-los-les). Són embolicats de mena (li ho) i arriben a introduir-se als boscos (me li) i als jardins (li la). El millor de tot és la seva moral relaxada. No contents amb les combinacions binàries, tot sovint formen perilloses agrupacions de tres (no se t'hi ha convidat?; se'ns la mira), i fins arriben amb una certa normalitat als grups de quatre (se me n'hi posa, que cal no entendre homofònicament perquè allò que s'hi posa pot provenir, per exemple, de "se'm posa pols al vestit"). Joan Solà ha arribat a constatar orgiàstiques associacions de cinc (posa-te-me-li-n'hi tres) i sis (se te me li n'hi posarà tres), justificades en el context: "aquell amic nostre (te, me) és capaç de posar-se a casa (hi) tres parents (n') del senyor Pere (li)". Qualsevol exemple superior serà tingut en compte, i fins podria ser exposat al museu Darder de Banyoles, al costat dels animals bicèfals.
Un dels mecanismes enigmístics que Jaume Macià apunta, ja al títol, és l'homofonia feble. Des d'exemples clàssics, com la "senyora s'enyora", fins a descobriments diversos a partir del maridatge entre verbs reflexius i els seus temps futur (perdre'm & perdrem) o certs imperatius coincidents amb substantius (rega'ls & regals; projecti'l & projectil; anima'l & animal). El millor de tots, deixant de banda el títol, és el duet esbufegador "búfal & bufa'l" perquè manté la posició de l'accent. D'altres fineses que Macià inclou al seu llibre com qui no vol la cosa són les frases ambigües febles, com ara "l'espia en vol" (en la qual en pot ser també preposició i vol nom). Fa uns anys, en comentar la clàssica frase ambigua atribuïda a Gabriel Ferrater "una jove veu l'amenaça", adjuntàvem dos exemples més: la bella "una vella llança l'alarma" (atribuïda a Joan Mascaró) i l'agressiva "qualsevol caçador viu la caça" (signada pel mateix Jaume Macià). Doncs ara ja l'ha caçat, potser perquè la viu intensament.
Escriviu a "Secció Enigmística. Diari Avui. c/ Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona". Sort.