dissabte, 2 de gener de 1993

Queimada

El "Queimada" és un bar històric que cap esperit lúdic no pot desconèixer. El seu local, ara atrotinat i ple de màgia amiga, havia estat fa anys un pub fosc on els treballadors de la Damm i mig veïnat s'esbravaven fent jocs de mans. Igual com d'altres negocis típics de la transició (les discos, les manis, els bingos, el xampany, les revistes de santes, les col·leccions d'assaig polític...), va acabar anant a mal borràs i li penjaren la llufa de la reconversió. La llista de reconvertits il·lustres que fracassaren és extensa, però sortosament no abasta el "Queimada". Tota la culpa és d'un cambrer del vell local, jugador polivalent, que es reconvertí en el nou amo amb el ferm propòsit de canviar la naturalesa dels jocs de mans de la clientela a canvi d'hipotecar-se fins a les orelles.
La qüestió és que aquell pub passà de ser un racó eròtic de cuyo nombre no quiero acordarme a convertir-se en l'escenari inoblidable de jocs de tota mena, no necessàriament menys eròtics. El "Queimada" conté més d'un centenar de jocs de taula de tot tipus i la seva clientela mata les hores jugant. Des del joc més simple i popular (escacs, parxís, dòmino...) fins al més sofisticat (jocs de rol...), passant pels clàssics contemporanis (Cluedo, Stratego, Monopoly, Avalon, Trivial...) o pels més exòtics (backgammon, go, mah-gong...) Els taulers estan ben plastificats per aguantar les inclemències del temps; les fitxes, targetons, daus i d'altres components a la menuda són amorosament ordenades als calaixos de la barra; hi ha un arxiu amb les instruccions d'ús de tots els jocs a disposició dels clients. Resultat: la gent pren copes durant hores, atrafegada al voltant d'un tauler de joc. Això sí, l'únic tràfic permès és el de pins.
L'amo d'aquest peculiar casino sense apostes reconeix que la seva tria va alentir el ritme d'ocupació de les taules del local, però té clar que ven bones estones abans que begudes. Té un públic fidel que ha anat esdevenint expert en alguns jocs a còpia de practicar-los i després hi ha els passavolants que el descobreixen per casualitat o que n'han sentit a parlar en una festa on tothom s'avorria. Els més conspicus organitzen campionats i el suro de la barra és ple de classificacions. Últimament es porta el futbol americà, malgrat el ko tècnic dels Dragons, però una de les especialitats mítiques de la casa són les llargues partides de rol. Ara que els ajuts institucionals han esperonat l'edició de la versió catalana de El senyor dels anells (el joc de rol de la Terra Mitjana) (ice-Joc Internacional, 1992) és un bon moment per entrar en aquest apassionant món que compagina els escenaris de la literatura fantàstica amb la força del joc.
Des del mes d'octubre, cada nit de dimecres, als volts de les 10 de la nit, una població flotant de dotze a vint persones ens trobem en aquest marc incomparable (Queimada Bar. Dos de Maig, 270) per jugar a l'Scrabble fins a les menudes. Hem parlat altres vegades d'aquest joc lingüístic de taula, inventat per Alfred Butts l'any 1931 i comercialitzat amb un èxit esclatant des del 1948. La tenacitat d'Oriol Comas i la saviesa de Lluís de Yzaguirre van aconseguir que Borràs n'edités una versió catalana l'any 1990, que ara comercialitza la multinacional Jumbo. Les normes que regeixen aquest embrionari primer club català d'Scrabble han estat establertes tenint en compte les de les federacions francòfona i anglòfona (perquè en Scrabble es competeix per dominis lingüístics) i s'ha creat el sistema cusca (classificació universal d'Scrabble en català amitjanada) que atorga un coeficient a cada jugador, per poques partides que hagi disputat.
Tothom hi és admès. Hi vénen infermeres, escriptors, crítics, jubilats, periodistes, enigmistes, poetes, funcionaris, correctors, professors, alumnes, cuineres, empresaris, assalariats... Després de tres mesos de joc, els primers classificats en el cusca són del gremi. Els dos primers us fan l'ullet cada diumenge des de les pàgines de passatemps d'aquest mateix suplement: Miquel Sesé i Anna Maria Genís. El tercer i el quart són els dos pares de la criatura: Lluís de Yzaguirre i Oriol Comas. Algú pensa desbancar-los? El proper dimecres, a les deu de la nit, podeu veure quin pa s'hi dóna.