Hacs i haques!

El mes passat, als murs que envolten la Ronda de Dalt quan passa per la Via Júlia, va aparèixer una pintada enigmàtica que ningú no ha aconseguit desxifrar. Els estranys gargots semblen dos vuits torts prou inquietants. De tota manera, l'estètica que envoltava aquest curiós graffitti, i sobretot la seva posterior proliferació per mig Noubarris desactiva qualsevol hipòtesi allunyada d'aquesta colla de retolistes adolescents que s'han cregut tot el sermó olímpic de la ciutat dels dissenyadors i dels homes de negocis fins al punt d'estampar la seva signatura a totes les superfícies buides que troben. Per tant, l'enigmàtic 88 és probablement el nom de guerra d'un nou "rapper" i tota altra especulació és sobrera.
Però podia no haver estat així. De fet, hi ha un precedent històric de vuitanta-vuits pengim-penjam que posa els pèls de punta. Aquesta xifra, que al quinto de Sabadell rep la clara denominació de "les mamellasses", va ser una de les pintades més enigmàtiques del moviment nazi després de la caiguda del Tercer Reich. Resulta que a finals de la dècada negra dels quaranta van començar a aparèixer vuitanta-vuits als murs mig derruïts de la ciutat alemanya que havia d'hostatjar els processos més espectaculars contra els nazis: Nüremberg. La contrasenya del moviment nazi encloïa la seva salutació habitual (Heil Hitler!) criptada només per a iniciats. El procés és el següent: la lletra hac és la vuitena lletra de l'alfabet alemany i la inicial de Hitler, de manera que el moviment nazi va adoptar el nom de Acht und achtzig i la seva fòrmula s'exterioritzà numèricament: 88= hh.
A banda de les relacions amb l'infinit mantingudes pel símbol que representa el número vuit en la grafia d'origen àrab que fem servir, el pas del doble vuit a la doble hac resulta plàsticament coherent. En català, una consonant amb la rendibilitat de la hac és un luxe només comparable al punt volat de la ela geminada o a la tímida u de la cu. La seva imatge és prou esportiva. Ens recorda el rugbi per raons òbvies i el futbol de la mà de dos cèlebres entrenadors sud-americans que compartiren inicials (Helenio i Heriberto Herrera). Als jugadors d'Scrabble ens porta altra mena de records. La seva promiscuïtat per fer dígraf amb gairebé totes les vocals, per davant o pel darrera (el diccionari admet "ah, ha, eh, he, hi, oh, ho") permet una de les millors jugades d'Scrabble: la que situa la fitxa corresponent en casella triple amb combinacions com les esmentades en els dos sentits de lectura i multiplica per nou el seu valor, ja de per si estimable. Benaurada hac!
En canvi, la seva angoixant presència a l'interior d'alguns mots (allò que els castellans anomenen "hache intercalada") provoca força dubtes ortogràfics i la seva desaparició de la grafia és reclamada periòdicament per grups d'afectats. Aquests col·lectius, que sovint recelen de la cu i sobretot de la ge amb so jota emparant-se en les teories de l'ínclit marit de Zenòbia Camprubí, fan sentir la seva indignació pel manteniment d'un dròpol a l'alfabet. Però, tot i que la nostra hac hagi pràcticament emmudit, la seva presència singularitza molts mots que altrament caurien en una vulgaritat espantosa. Sobretot quan es tracta de la hac interior. I si no, proveu d'esborrar del mapa totes les mudes d'aquestes dues frases mnemotècniques proposades per Lluís de Yzaguirre als scrabblistes catalans amb ganes de rendibilitzar la valuosa fitxa de vuit punts que presideix la hac: "El mahatma ghanès, un milhomes mahdista cohibit, exhorta la maharani a prohibir l'anhel inhumà d'anihilar tothom". O bé: "El prohom zahirita subhasta el menhir que duu al vehicle entre els desheretats thais adherits a la bohèmia". On hauria anat a parar, un "boemi"? I en quin "veïcle"?
Per cert, que ja han arribat les primeres cartes amb mots bananarama i ananàs ben llargs, i cal aclarir que el paper de la hac sempre és el de qualsevol consonant, de manera que "zahirita" és un 4cv igual com ho és "caçadora". Ja sabeu que el mot de partida en aquesta cursa Guinnes era un simple 5cv monovocàlic (catalanada). Escriviu a "Secció Enigmística. Diari Avui. c/ Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona".