dissabte, 13 de març de 1993

Bibliografia

Cada vegada que s'acosta Sant Jordi els minvants suplements de premsa que encara dediquen algun espai al llibre acostumen a disfressar-se de xef servicial i obsequien la parròquia amb quatre consells apressats. Encara hi ha esforçats professionals que gosen defensar un espai que els seus directors els pretenen furtar en nom dels temuts índexs de vendes i d'altres fineses semblants. Professionals que dividiran bonament l'espai dedicat a la incerta promoció de l'oci més lent del segle —la lectura— a còpia de separar les novetats en compartiments retolats amb els suggerents títols de narrativa —negra, rosa, verda, rural, urbana, conte, novel·la—, poesia, assaig, teatre, infantil, juvenil, llibres de regal i d'altres.
Com que ens sentim part integrant dels minsos percentatges estadístics que encara troben arguments per lloar l'hàbit de la lectura sense recórrer als ximpanzés, hem preparat també un petit catàleg de recomanacions bibliogràfiques per a l'especial diada de l'exterminador de dracs. El primer de la sèrie és el llibre que va guanyar el vintè premi Anagrama d'assaig —el penúltim, editat tot just fa uns mesos—: una esmolada reflexió sobre els complexos mecanismes que regeixen la naturalesa d'allò que anomenem enginy. L'assaig, anomenat Elogio y refutación del ingenio (Anagrama, 1992) va signat per un vell professor de filosofia toledà que s'estrena amb aquesta obra bàsica: José Antonio Marina. La segona recomanació passa de la teoria de l'enginy a la seva pràctica més astoradora. Una edició bilingüe a cura de Francisco García Tortosa ens posa a l'abast per primera vegada en espanyol un dels capítols més emblemàtics de l'hermètic Finnegans Wake joycià. De la mà de Ricardo Navarrete Franco i José María Tejedor Cabrera, l'esmentat F. García emprén una de les tasques traductores més desmitificadores. El resultat, una Anna Livia Plurabelle (Cátedra, Letras Universales) treballadíssima que permet asseverar que Joyce no és intraduïble.
En una altra òrbita, però igualment interessants per als enigmòfils, tres llibres de recent aparició. El primer, ja glossat fa uns mesos des d'aquestes mateixes ratlles, pot ser una joia ineludible per a qualsevol taller d'escriptura. Es tracta del Màquines per a escriure, de Victor Sunyol (Eumo, 1992), un inventari complet de tècniques creatives des de la perspectiva literària. Sunyol sembla un cantant de música lleugera que decideix oferir als seus seguidors un bon estol d'expressions útils en cas d'enamorament sobtat. No per òbvies les tècniques proposades pel poeta osonenc resulten menys suggeridores. El segon, un llibre de text imprescindible per saber fer anar els pronoms febles: Faci'ls fàcils de Jaume Macià (Teide, 1993).
Finalment, el tercer és un recull estrictament enigmístic. Editat amb el número 41 de la col·lecció de divulgació "L'esparver llegir", el lleidatà Jordi Alins Rodamilans s'estrena amb un títol inequívoc: Treure'n l'entrellat (La Magrana, 1993). Alins és un reconegut enigmista que convoca diàriament els lectors del "Diari de Lleida" i del "Nou Diari" de Tarragona amb la seva secció de passatemps. Provinent del camp de l'ensenyament, Alins ha decidit aprofitar la seva experiència quotidiana per escriure un concís manual sobre l'art de combinar lletres i mots. El seu oportú Treure'n l'entrellat es compon de sis apartats dedicats, respectivament, als embolics de lletres, anagrames, endevinalles, jeroglífics, problemes de lògica i mots encreuats. Hi ha força exemples dels sis procediments descrits i una clau final amb les solucions dels enigmes que es deixen oberts en el text. L'experiència és engrescadora perquè parteix d'un nivell elemental que no requereix cap mena de coneixement previ. Llàstima que l'esquema general del llibre estigui una mica desequilibrat. És certament indefensable que un fenomen obvi i quasi banal com l'elaboració dels anomenats "embolics de lletres" —sopes de lletres— rebi el mateix tractament que fenomens prou complexos com els anagrames, els problemes de lògica o els mots encreuats. Bon Sant Jordi.