dissabte, 27 de març del 1993

Sobretaula

Diuen que torna a ser temps de tertúlies. Els diaris publiquen reportatges que les inventarien, amb fotos d'escriptors al "Salambó", dissenyadors a l'"Universal", heterodoxos de divers pelatge al "Mombasa" o venerables contertulians al "Sí, senyor". Després d'anys de peu dret, tothom s'escarrassa a anar de sobretaula. És moment, suposo, de parlar dels altres esports de taula. Si oblidem, per ara, la psicoanàlisi i el safareig, el rei de la cosa és el joc més sedentari. El joc de taula, s'entén. Fins i tot les enquestes sobre consum cultural situen ben amunt la pràctica d'aquesta activitat gens dietètica. Al voltant del 40% de les víctimes enquestades sabia i contestava que sí. Llàstima que no s'escatien tendències. Els tauladdictes igual poden ser partidaris dels "Juegos Reunidos Geyper" com de la versió catalana de l'"Scrabble". O del "Trivial Pursuit", de "La Fuga de Colditz", del "Risk", del "Cluedo", del "11 de Setembre" o de la "Pirámide del Amor"...
Com que ens agrada fer anar les lletres, hem escanejat el mercat a la recerca de jocs de taula basats en la llengua. I la trista conclusió és que cal mentalitzar-se per a la importació de mercaderia forana. Ara per ara, només l'honorable excepció del "Scrabble" (Jumbo) salva el panorama en presentar una edició catalana amb cara i ulls. Podem jugar a la famosa graella 15x15 que dissenyà l'any 1931 l'arquitecte nord-americà en atur Alfred Butts (mort la primera setmana d'abril d'enguany, per a gran dol de tots els seus devots, que li restarem eternament agraïts). D'altres clàssics del sector lingüístic, com ara el "Boggle", només figuren en edicions castellanes. Resulta senzill traduir mentalment una partida de "Risk" o de "Cluedo", però és del tot impossible competir en un joc lingüístic que ha estat concebut/adaptat en una llengua que no és la que volem fer servir.
Posats a adaptar, més val que ens concentrem en el mercat anglo-saxó, a veure si algun editor s'anima a emular els agosarats adaptadors de l'"Scrabble" (que ja ha col·locat, pel cap baix, 4 edicions en català al mercat, entre les de Borràs i les noves de Jumbo). Potser el joc més interessant dels nous és el "Swoggle" (Chieftain Products, $10). Aquesta troballa és fàcilment adaptable. Combina l'estratègia tipus Scrabble amb una tria lliure de lletres. Un dau normal determina la llargària de la paraula que cal escriure, però és el jugador qui tria les lletres i les escriu en una còpia de tauler que atorga puntuacions segons els quadrets, i no pas segons les lletres escollides. Un altre dels millors és el "Wordsters" (Milton Bradley, $19). Cada jugador té 1 minut per escriure 10 mots que continguin les 3 lletres de la targeta que ha agafat. Les lletres han d'aparèixer a totes les paraules que escriu en l'ordre donat, però no necessàriament consecutives. Per exemple, omi pot generar vòmit i còsmic, però mai timó. Els jugadors anuncien a cada torn una paraula, anotant-se un punt per un mot que no té ningú més i dos punts si algú altre el té. Els altres que tenen també el mot pronunciat han d'esborrar-lo de les seves llistes i perden la possibilitat d'anunciar-lo al seu torn.
Un tercer va d'anagrames i s'anomena "Why not?" (Our Game Co. 30$). Duu 193 fitxes magnètiques, 4 alfabets en diferents colors, vocals i consonants comuns extra, i escarrassos (jòquers). Cada jugador forma mots al tauler magnètic, separats per colors. Llavors tothom ha de desfer-se de les fitxes afegint-ne tantes com pot a les ja col·locades. Les millors jugades resulten de reordenar (anagramitzar) les lletres que tenen el mateix color. L'últim joc és ideal per a tertúlies de dissenyadors. El "Maestria" (Martinez-Vachon $30) és un joc de construcció. Les seves 102 fitxes mostren traços, i cal usar-les com en un trencaclosques per fer lletres que formaran paraules, les quals seran situades en un regla per determinar-ne la longitud. Se'n poden fer de llargues amb moltes lletres o amb lletres molt amples. La W és més ampla que la I, però també requereix més peces, de manera que el joc és una cursa boja a la recerca del tipògraf menys eficaç. Com a les tertúlies.