dissabte, 20 de març de 1993

Guies de lectura

Algunes editorials catalanes s'han apuntat aquests últims anys, xiroies, a la publicació d'unes guies especials, anomenades de lectura. La idea és simple. Davant la incommensurabilitat d'algunes propostes literàries, els lectors que han fet una professió d'aquesta activitat ara patrocinada pels ximpanzés, esdevenen explicadors d'allò que han llegit mitjançant diverses tècniques paraliteràries. El gènere té les lleis ben establertes. Les guies de lectura solen començar amb un resum argumental (igual com els que redacten els lectors d'originals per a editors mandrosos). Els professionals de la lectura llavors acostumen a enumerar i descriure els personatges que campen per l'obra (a la manera de les peces teatrals), fan aquell exercici tan temut que els professors de literatura de COU anomenen comentari de text i acaben recollint el seguit de valoracions crítiques que ha generat l'obra. En general són llibres pràctics. Ben il·lustratius de la reglamentació que atenalla el món de la literatura.
La idea no és pas nova. Molts autors han caigut en el parany d'explicar les seves obres. De fer-ne de noves que expliquin l'anterior. De posar, com Joan de la Creu (sant), a l'abast de les sensibilitats estàndard les sublims intuïcions de la seva ànima. Però la massificació de l'ensenyament ha transformat la glossa en un negoci floreixent. Tots els que han passat per les aules d'algun curs de literatura anglesa o nord-americana saben que la indústria editorial anglo-saxona ha creat tantes crosses (sota segells milionaris com Coles, Cliffs o Penguin) que la major part de les vegades no cal llegir-se cap text original per passar brillantment un examen de literatura. La situació és tan evident com la prostitució a la Rambla de Catalunya, de manera que la mala consciència dels editors arriba al punt d'introduir un advertiment similar al dels paquets de tabac on s'afirma que la lectura de la guia no eximeix de la lectura de l'original. La nota tipus pactada per les editorials anglo-xaxones és sucosa: "Aquesta guia de lectura no és un substitut del text original ni del seu comentari a classe, i l'estudiant que la faci servir amb aquest propòsit s'està negant una part fonamental de l'educació en la qual invertirà probablement els anys més importants de la seva vida". Amb advertiments d'aquesta índole no hi ha qui deixi de fumar.
És clar que a grans mals, grans solucions. Diverses editorials britàniques —entre les quals Abson Books, de Bristol—, han dissenyat un tipus de guia de lectura que pot prescindir dels advertiments sanitaris. Són les guies enigmístiques de lectura. L'esquema és senzill. Es tria un autor i es componen tota mena de trencaclosques a partir de l'univers imaginari de l'autor en qüestió. Mots encreuats temàtics, sopes de lletres plenes dels seus personatges, anagrames a partir dels escenaris de la seva ficció, enigmes relacionats amb els arguments, tests culturals extrets de l'entorn social de l'autor... Ningú no pot transitar per una guia de lectura així sense haver-se llegit abans les obres recomanades de l'autor. La proposta mai no pot ser un substitut. És un adob que enriqueix la terra de manera efectiva només quan ja hi ha alguna cosa plantada. Naturalment, les obres de l'autor estudiat contenen totes les respostes als enigmes plantejats, però també hi consten al final de la guia. Tots els graus de puresa tenen un límit.
De moment els espavilats nois d'Abson Books només tenen clàssics al catàleg: Jane Austen, William Shakespeare, les germanes Bronte, el món de Sherlock Holmes, Gilbert & Sullivan i Charles Dickens. El seu best-seller és de la Jane Austen. Sembla ser que per pura tafaneria. L'autora de Orgull i prejudici és una novel·lista absolutament concentrada en les relacions sentimentals dels seus personatges. Quina millor bateria d'enigmes que la composta per les relacions creuades dels uns i les altres? Quan sortirà al mercat la primera guia enigmística de lectura de les revistes del cor?