dissabte, 10 d’abril de 1993

Lipogrames

Un alfabet que només contingués una vocal menaria els seus usuaris a una monotonia fonètica tan impressionant que acabarien tots amb el rostre desfigurat per l'avorriment. I l'abúlia és una enemiga mortal de la llengua. Però aquesta hipòtesi empobridora pot ser subvertida amb la pràctica del lipograma. Es tracta d'un artifici literari basat en la confecció de textos marcats per l'absència o presència sistemàtica d'una lletra. El primer cas és el més habitual i el seu grau de dificultat proporcional a la freqüència d'aparició de la lletra absent en l'idioma del text. En el segon cas els lipogrames són forçosament textos breus i basats en la presència d'una sola vocal, amb la subsegüent exclusió de les altres quatre.
Hi ha dos exemples brillants de textos bastits a partir de lipogrames de presència. El francès Georges Perec, potser fascinat pel seu cognom, va publicar una novel·la de 138 pàgines anomenada Les revenentes (Julliard, 1972) on només apareix la vocal que indica el seu títol. Evidentment, el text acaba en un quasi inevitableThe End. D'altra banda, l'escriptor holandès H.J. Witkam va escriure durant els anys quaranta cinc relats lipogramàtics en neerlandès: a-Saga, e-Legende, i-Film, o-Sprook i u-Prul. El tercer aparegué al volum Leidse Letters (1955). D'i-Film en disposem una edició de bibliòfil (Cristal-Montana Pers. La Haia, 1983) que Witkam signa amb el pseudònim normatiu Witcrist. El relat té cinc pàgines i els personatges es diuen Dick, Bings, Philips, Wilkins i Brit.
Des que el març vam proposar la recerca de mots lipogramàtics ben llargs són molts els lectors que ens n'han tramés. La a sembla l'àmbit més senzill. De fet, el nivell 5a és tan ple d'exemples que la ment resta atabalada, afalagada, amanyagada, allargassada, aclaparada (Alfons Saumell, Barcelona) i una mica arrabassada (Dídac Palañà, Sant Vicenç dels Horts). Hi ha qui recorre a l'atlas de geografia universal per descobrir que Madagascar (4a) és un paradís de pintades anarquistes: té pobles com Farafangana o Mahajanga i muntanyes com el Tsaratanana (Josep Abellan, Barcelona). També ens ha arribat un programa de mà del nou teatre de butxaca barceloní Tantarantana (Elisabet Casals, Barcelona). El tron, de moment, és per a un únic 6a correcte: abacallanada (A. Saumell i D. Palañà).
La e també és força productiva. Fins i tot l'enigmista Jordi Valls Pedrol (Vilafranca del Penedès) ens ha tramés un encreuat 9x9 publicat al gratuït "La Fura" que només conté la vocal e. Dels nombrosos 4e rebuts destaquem les entreteles que reverberen (Carme Vilà, Torelló), un lipograma efervescent (J. Abellan) i algú altre que no deixa d'entremetre's (Júlia Ribó, La Garriga). El grau 5 també compta amb alguns hostes: aquells que només entrevegérem (C. Vilà) quan ens hi entremetérem (Pau Coll, Ciutadella de Menorca). Lamentablement el gentilici penedessenques (Lola Estruch, Lleida) és un lipograma contaminat per la u muda que acompanya la cu. Però també ens ha arribat un 6e en la forma adverbial admissible degenerescentment (C. Vilà) que ocupa per ara el tron en solitari.
Amb la i comencen les suors fredes. Més enllà del famós Mississipí només tenim superlatius, com ara sibil·liníssim (C. Vilà) o distingidíssim (A. Saumell), i un derivat de la pirimidina: pirimidínic (A. Saumell). El tron dels possibles 6i resta vacant, tot i que Josep Abellan ens ha fet arribar un text 53i deliciós, malgrat la cua contaminada: "Insistim, si tinc inicis íntims d'instints tímids crítics inhibits i crisi d'indicis il·lícits virils infinits, imprimim tints típics mig tísics indistints, sigui qui sigui l'incivil".
La o i la u són figues d'un altre paner. L'àmbit 4o conté un sinònim de submergeixo —somorgollo (J. Abellan)—, monologo (A. Saumell) i adjectius com ara trontollosos o ortodoxos (C. Vilà). En canvi, el lipograma amb u més notable que hem rebut és el títol d'un dels contes inclosos a Amb l'olor d'Àfrica, de Miquel de Palol Proa, 1992). El conte en qüestió es diu Umkulumkulum (Goretti Sànchez, Barcelona).