Complicar-se la vida

L'any 1967 l'exèrcit bolivià va capturar i executar Che Gevara. Els botxins van trobar un full de paper rebregat al cos de la il·lustríssima víctima. Un paper ple de xifres garabatejades. Un enigma inintel·ligible. Algun d'aquells sagaços soldats que es van retratar xirois amb el cadàver més venerat del segle devia pensar que eren les puntuacions d'algun misteriós joc de cartes. En realitat, es tractava d'una plantilla per preparar els missatges secrets que el Che enviava a Fidel Castro.
Les lletres de les seves comunicacions eren primer traduïdes a xifres mitjançant una regla fixa: A6, B38, C32, D4, E8, F30, G36, H34, I39, J31, K78, L72, M70, N76, O9, P79, Q71, R58, S2, T0, U52, V50, W56, X54, Y1, Z59. Després, els guarismes del missatge s'agrupaven en blocs de cinc dígits i conformaven el rengle superior de cada grup de tres línies de la plantilla. La línia central de cada grup era la clau, un seguit de números aleatoris que només coneixien el Che i Fidel. La tercera línia era la suma simple de cada xifra del missatge i de la clau. Voilà, els peluts revolucionaris ja tenien criptograma. Del tot indesxifrable sense la clau. L'última fase de l'operació era emetre la tercera línia per ràdio d'ona curta, sense patir per la tafaneria dels radioaficionats. A Cuba, l'equip de criptògrafs a sou de Fidel restava de les xifres rebudes la mateixa sèrie de dígits aleatoris que componien la clau. Això els permetia reconstruir la successió numèrica del primer rengle i, en conseqüència, el missatge secret. "El Che vol més armes" —especulem. "Una altra vegada?" —imaginem en boca de Fidel—. "I només per això ens té tres hores treballant?". Ganes de complicar-se la vida.
Els entusiastes barbuts feien servir el sistema que havia concebut el nord-americà Gilbert S. Vernam en els temps de la Primera Guerra Mundial. De fet, la participació dels Estats Units a la primera gran guerra va ser deguda al desxiframent d'un missatge secret dels alemanys —conegut com la Nota Zimmermann— en el qual prometien als mexicans algunes terres del nord si s'afegien al seu bàndol. La reacció pavorosa dels nord-americans canviaria allò que anomenen el curs de la història. En aquella època Vernam treballava a la Companyia de Telèfons i Telègrafs. L'afer de la Nota Zimmermann el va empènyer a dissenyar la primera codificació inviolable, basada en una clau extensa de tipus kleenex. Els seus usuaris la feien servir només una vegada. Tot plegat, una manera com qualsevol altra de complicar-se la vida.
El problema del xifrat Vernam és que resulta poc pràctic. Això de fer servir claus tan extenses com els missatges acaba per provocar l'abúlia en el sofert ram dels espies. I després hi ha la sensació de malbaratament que deu provocar el consum d'una clau cada cop que es vol fer circular informació. Ben cert que l'auge de la desconfiança ha generat força llocs de treball, però també sembla clar que com més costi desxifrar un missatge més costarà també de xifrar. És un cas paral·lel als mots encreuats. El pobre enigmista que es guanya la vida amb paciència i decència fabricant mots encreuats per als diaris resta del tot aclaparat quan topa amb un ludòpata que resol en menys de cinc minuts l'enigma que ell ha preparat en tres hores.
La solució ens la dóna la ciència. Els matemàtics i físics C. Bennett, G. Brassard i A. Ekert treballen des de 1984 en el desenvolupament del sistema criptogràfic BB84, basat en la mecànica quàntica. Els dispositius de la criptografia quàntica usen fotons individuals i treuen profit de l'anomenat principi d'incertesa de Heisenberg, segons el qual tota mesura efectuada en un sistema quàntic hi provoca una pertorbació, de manera que la informació que proporciona sobre l'estat que posseïa el sistema abans de la mesura és incompleta. Ras i curt, qualsevol escolta furtiva en un canal de comunicacions quàntic provocarà sempre pertorbacions que alertaran als seus usuaris legítims. És clar que el grau de sofisticació del sistema BB84 és tal que agafen ganes de dir-los: "¿per què no us dieu les coses a la cara i deixeu de complicar-vos la vida?"