Fem-nos els sords

El paper de la literatura com a eina del canvi social havia estat un d'aquells temibles temes recurrents que omplien de continguts les trobades d'escriptors i adjunts durant els anys setanta. En realitat (sic), només hi ha un gènere literari que influeix de manera incontestable en l'existència de les persones humanes: els manuals d'instruccions. Entre tones de palla, el lector atent sovint pot descobrir autèntiques perles. És el cas d'un opuscle d'ús intern que corre des de febrer per la casa més gran de Sant Joan Despí: les Orientacions per a l'edició de textos que signa la filòloga Anna Vallès.
Totes les primeres planes dels diaris d'avui van plenes d'urnes. Aclaparada per l'allau d'especulacions electorals, és probable que una petita celebració passi desapercebuda. Avui fa mil dies que Televisió de Catalunya va posar en marxa el Teleservei (teletext) gràcies al qual el senyal de TV es transvesteix de revista gratuïta de vuit-centes planes carregades d'informació. A més, des del 3 de febrer de 1992, una de les funcions més transcendents del teletext ha estat la subtitulació per a sords del TN Vespre. Aquesta experiència no només ens ha privat de l'espectacle circenc de la presentadora-mim que tant fascinava Almodòvar, sinó que ha propiciat un manual d'orientacions per als professionals de la subtitulació que resulta del tot recomanable per a escriptors incontinents.
Un subtítol és un text molt peculiar, a mig camí entre la llengua escrita i la parlada. Per molt que els periodistes redactin les notícies que després pronunciaran per pantalla, la seva adaptació a un text subtitulat requereix un procés de reescriptura a partir de tres operacions bàsiques: abreviació, síntesi i supressió. És ben segur que el garneu Ernest Hemingway hauria aplaudit el treball d'Anna Vallès. Les consideracions estètiques que molts escriptors han brandat per defensar un estil concís d'escriptura coincideixen de forma extraordinària amb els arguments funcionals d'aquestes recomanacions.
Una part substancial de les opcions triades no afecta la sintaxi. Es fa un repàs exhaustiu de l'ús d'abreviacions, cardinals, ordinals, hores i xifres romanes. També es proposa una escombrada selectiva de sinònims basada en l'ús de solucions econòmiques (anar per dirigir-se, acudir, encaminar-se o viatjar; fet per esdeveniment, succés o circumstància; dir per declarar, manifestar, assenyalar, indicar, afegir, recalcar o subratllar...) Però el més interessant arriba quan la correlació espai/temps esdevé crítica. Sembla que passen 0.35 segons cada cop que l'espectador mou els ulls entre la imatge i el subtítol. El format final del text ha de ser prou ajustat per permetre una lectura simultània de textos i imatges.
L'edició dels textos és una lluita contra la redundància i el clixé. Així, per la màgia vosc, "un home que s'acosta a la cinquantena d'anys" esdevé "un home d'uns 50 anys", "el búlgar Stòitxkov" és simplement "Stòitxkov", "el president del coi Joan Antoni Samaranch" perd el càrrec pel camí i "un jugador intervingut quirúrgicament" és "un jugador operat". Les exigències del guió ofereixen unes merescudes vacances a moltes oracions passives, negatives i de relatiu. En aquesta estètica jíbara "la proposta que havien presentat els sindicats" pot quedar reduïda en primera instància a "la proposta presentada pels sindicats" i finalment a "la proposta dels sindicats". Coses del red-pencil. Podem sentir l'ovació del vell Hemingway al fons de la sala.
El millor, però, són els sumaris forçosos. La màxima resulta més clara que l'aigua: és preferible suprimir alguna informació d'un text que no pas que no es pugui llegir. Així, a la pàgina 25 de les Orientacions..., "cdc ha fet aquest migdia a Barcelona el seu primer acte pre-electoral massiu, en què el candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Pujol, ha demanat als militants que vagin a buscar el vot, un per un, per repetir la majoria absoluta" esdevé "cdc fa el primer acte pre-electoral massiu". Vénen ganes de posar el teletext i fer-se el sord.