Que quequeges?

El repte enigmístic del juny podria ser patrocinat per Benestar Social. Un joc per integrar els quecs en la societat dels llenguallargs. Un joc divertit, perquè les ganes de gresca sempre acaben per desdramatitzar els problemes com la tartamudesa. El "tatatà" és un dels jocs enigmístics que més fortuna ha fet a la veïna Itàlia. El nom prové de la locució tatatì tatatà que els italians usen per designar el parlar monòton de qui diu coses sense interès, però nosaltres el rebategem "mots trigemins" perquè mai no ens hem pogut treure del cap Las Trillizas. A més, es tracta justament d'això: cal trobar expressions que presentin un mínim de tres síl·labes iguals seguides, com en el títol que encapçala aquestes ratlles.
És clar que l'italià permet molts més "mots trigemins" que no pas el català, fins al punt que l'enigmista Stefano Bartezzaghi n'ha compilat un petit diccionari ordenat per síl·labes amb una quarantena d'exemples. Com en el cas dels mots banana, hi haurà opcions indoor (documentades en algun diccionari) i opcions a l'aire lliure (més imaginatives i especulatives). La qüestió és anar bastint un petit inventari de trigemins. El camí no és fàcil. El primer que cal fer és trobar un dels molts mots normals que presenten una síl·laba repetida: papà, mamà, nana, bobò, fofo, dada, coco, bàrbar, puput, patata, dídim, viu-viu, zum-zum... Qualsevol bessonada és bona per tenir alguna cosa al taller. Però, ja se sap, dos sempre són pocs. De manera que cal buscar el tercer membre amb fruïció i intentar que tres no siguin massa.
Hi ha molts trucs. Per exemple, fer frases: "ma mamà mama" —que diu el fill desolat quan truca a Alcohòlics Anònims i encara li responen que "el vi vivifica"—, o bé "na nana navega" —en boca d'un propietari de circ—. O encara qui "mirarà rara una dada Dadà". Són solucions barates, com també ho seria "donar-li liliàcies" per molt que ens recordi Marlene Dietrich. En principi no regalarem "ni ninhidrina" per cap frase rebuda, perquè els "mots trigemins" han de ser mots unitaris. Per això tampoc no valdrà la locució "anar a nannar", ni "la lal·lació" —un altre defecte de dicció— ni tampoc fer-se la sogra complaguda i escriure'ns que "la meva jove ve bé".
Ja avancem que no serà fàcil. D'entrada, només semblen existir algunes expressions onomatopeiques (quiquiriquic) i d'altres facècies com el rialler ha ha ha!, l'avorridíssim bla bla bla i el rítmic xa-xa-xa. La cosa aquesta no va per aquí. Els trigemins així són carn d'incubadora. Sobreviuran en el món indoor, però no tenen gaire gràcia. Com que realment serà molt difícil trobar un mot entrat al diccionari que acompleixi tots els requisits, el que hem de fer és submergir-nos en l'ambigu art de la derivació.
Així, un gest estroncat i acompanyat per la paraula pot implicar una comunicació semimímica; i si aquesta conversa tan especial s'allargassa fins al punt de provocar autèntiques situacions ambigües entre l'emissor i el receptor, direm que és una conversa ultrarara. D'altra banda, un univers que ple de criatures de Swift podria ser titllat de polilil·liputenc. La qüestió és començar. Un cop escalfem motors, els trigemins ens poden dur molt enllà. Ens imaginem immersos en un fantàstic gimnàs especialment dedicat a les arts marcials. Alguns dels alumnes resulten prou peculiars com per fer-nos quequejar: el jove inexpert que cau per terra cada dos per tres és un tasta-tatamis; a l'altre extrem de la línia cronològica hi ha l'alumne més ancià, que els altres coneixen com el megagagà, acompanyat del seu etern rival de lluita —el castigagagà— i de la nananauta, una japonesa sorprenent que aspira molt alt, malgrat el seu metre vint-i-nou d'alçada.
Dos dels invents més celebrats dels lectors italians en l'àmbit dels "mots trigemins" foren la Rififília i el coca-cacao. Mentre que el primer trigemin era subtilment definit com "una inclinació irrefrenable a veure sempre la mateixa pel·lícula: Rififí ", el segon va sortir publicat al costat de la fórmula secreta de l'estranya beguda refrescant. Si teniu trigemins, escriviu a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.