Ara fa tres anys, en un dels primers números de la nova època de la revista "Cultura", Carles Hac Mor publicava un curiós article sobre noms propis. L'autor de S'ha rebentat l'hospici encadenava sucoses anècdotes sobre noms d'establiments històrics i argumentava que l'absurda nord-americanització dels rètols de molts locals restava plaer al passejant. Hac Mor contraposava noms típics de restaurant de poble a la fredor postmoderna dels bars de moda del moment. Així, Cal Podrit (La Bisbal d'Empordà),Cal Degollat (Llagostera), Can Pere no hi era (Peratallada) o Can Maitanquis (Mataró i Lloret de Mar) vencien en aquestes justes toponímiques als freds locals barcelonins Universal, Particular, Velvet, Snooker o Up & Down. La perla malaia, segons Carles Hac Mor, era un restaurant de Sant Feliu de Guíxols batejat a la indiana: La iaia va viure trenta anys a l'Argentina.
Com que el nom fa la cosa, un dels primers plaers que experimenten molts inquiets empresaris quan es munten la barraqueta és el bateig de la nova criatura. Les llistes dels registres d'empreses van plenes de noms estrafolaris dissenyats especialment per destacar entre les muntanyes de genitius saxons posats amb calçador (del tipus Paco's o Lolita's) i dels inevitables Hernández & Hnos SL. Probablement l'únic local barceloní que es mereix el genitiu saxó és l'històric Boada's. La resta prové de la febrada de finals dels cinquanta que encara dura.
Un fet lingüístic cabdal derivat de la importància creixent de l'empresa com a institució és l'aparició de nous sufixos: -sa, -sl, -inc, -sal, -scp... Per posseir el més productiu cal, ara per ara, un capital inicial de deu milions de pessetes. L'acabament forçat dels noms de totes les societats anònimes permet un allau de solucions enginyoses. A banda de les serioses i convencionals, com ara Previasa, Fenosa, Ensidesa, Fecsa... hi ha exemples dignes de tira còmica. Així, l'empresa que gestiona la controvertida sala kgb s'anomena Se traspa SA., en una pirueta que combina el sentit de l'humor amb la més crua realitat. Una altra empresa dedicada a l'organització de festes va triar un nom que no requereix subtítols: Festa SA.
És potser en el ram de l'espectacle on les bromes circulen amb més desimboltura per les serioses pàgines dels registres. Un dels professionals de la producció en el món de la música en directe a Barcelona és Carlos Narea. La seva empresa es dedica a la coordinació de gires de cantants de la talla de Bruce Springsteen. A l'hora de batejar l'empresa Narea va descobrir que duia la solució al damunt. El nom li va sortir rodó: Contra viento y Narea SA. D'altres empresaris aposten per entrar amb un somriure allà on deixen una targeta. Aquest últim Sant Jordi la Rambla es va veure assaltada per grups de joves estudiants de la Universitat Pompeu Fabra amb la cara plena de cors vermells que es perseguien els uns als altres amb la secreta intenció d'enamorar-se. Es tractava d'un sofisticat joc de carrer anomenat "Toca-li el cor, si es deixa". Els participants havien de desxifrar uns quants enigmes i superar diverses proves basades en la seva sagacitat a l'hora de planejar una seducció. L'empresa de comunicació especialitzada en jocs que va organitzar aquesta reeixida gincama per a la upf es diu Més Hores Extraordinàries.
El grau de subtilesa en els noms dels establiments són un autèntic misteri. Una botiga de mobles horribles que hi ha al passeig de Maragall de Barcelona es diu Orfeo. Un bar especialment fosc de l'avinguda del Paral·lel, també a Barcelona, mostra un senzillíssim criptograma al seu rètol: PK2. Com diuen els de Tocs, la força és a l'interior. Dos bars de l'Eixample competeixen des del rètol d'una manera quasi domèstica: Este bar i El Otro. Finalment, un cas com un cabàs. Just darrera de la comissaria búnquer de Gràcia que ocupa l'illa Balmes-Diagonal-Tuset-La Granada del Penedès hi ha un simpàtic establiment que repara pneumàtics. El seu nom revela un peculiar sentit de l'humor negre. Es diu Goma-2.
Si coneixeu noms d'aquest caire, escriviu a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.