De parapsicòlegs

Fa un parell de mesos, aclaparats per la bonhomia nadalenca que envaïa els ciutadans de cor net i ànima sensible, vam exposar a la llum pública alguns casos de maltractaments psicològics que alguns respectables pares de família perpetraven amb total impunitat. L'escenari d'aquesta lamentable conducta era el registre civil. La desconcertant crueldat paternal es feia palesa a l'hora de posar nom a les indefenses criatures acabades de néixer. Exemples com el d'aquell pobre nen anomenat Òscar Mayer o l'estimada veïna d'Olissip que ha de conviure amb una dura denominació d'origen —Digna Pena de Garcia— han despertat la solidaritat del lector. Hem rebut desenes de casos flagrants. Alguns de jutjat de guàrdia.
Per exemple, en Tísner ens recordava que la filla del prestigiós doctor Dou —el mateix que presideix un carrer prop de la Boqueria— odiava obertament l'humor punyent del seu pare. L'eminent senyor l'havia batejada Clara. Clara Dou. S'ho imaginen? En Tísner també recordava una altra senyora amb denominació desafortunada. Aquesta una mica més inconvenient. Una tal Antònia Malats, casada amb un senyor Palà, que sovint rebia propostes fal·laces que la devien impel·lir a acomiadar-se a la francesa. Un altre exemple insigne ens l'ha fet arribar Salvador Alsius. En el decurs de la seva activitat periodística, Alsius va tenir l'oportunitat d'entrevistar, fa uns quinze anys, l'ambaixador de Guatemala a Colòmbia. L'entrevista es va desenvolupar a Bogotà, segons sembla en un clima de gran cordialitat, però Alsius en guarda un record inesborrable. Aquell pintoresc diplomàtic guatemaltenc s'anomenava Aquiles Pinto Flores. Tot un quadre, sintàcticament impecable. Tan impecable com el missatge subliminar que enclou el nom d'un divertit conciutadà nostre anomenat Alarico Laca Gamos que ens envia fotocòpia del seu carnet d'identitat. També Júlia Monfort (Barcelona) recorda vagament un polític franquista que podria haver estat governador civil de Girona fa anys, anomenat Armando Murga. I Carme Vilà (Torelló) ens parla d'un establiment fotogràfic de Centelles on els amos, vulgues no vulgues, queden ben retratats: "Foto Pena".
Sembla que l'especulació onomàstica ha empès molts lectors a fullejar la sempre interessant bibliografia que Telefònica reparteix cada any. D'aquesta manera han redescobert alguns clàssics d'avui i de sempre: els Patito Feo, Conesa Cara, Deulofeu Tort, Bosch Florit, Fina Moral, Mateu Llop, etc que sempre acaben sortint quan es convoca un concurs. Alguns lectors fins i tot s'han especialitzat temàticament. Les possibilitats combinatòries dels cognoms-gentilici —com ara Català, Español, Francès, Anglès, Alemany, Castellà, Rus— permeten aliances dignes de la col·lecció de diccionaris bilingües d'Enciclopèdia Catalana SA. Albert Gasulla (Barcelona) ens parla d'un veí seu anomenat Marc Alemany. En aquest cas, a diferència d'altres, és encomiable la solidesa que els pares van transmetre al seu fill des del primer moment. Gasulla també coneix el cas d'una monja dels anys quaranta que arrossegava una bona creu: anomenar-se Magdalena Saurina Bastida.
Curiosament mitja dotzena de lectors coincideixen a parlar de diverses impremtes —i quatre en concret d'una gracienca del carrer Bonavista, anomenada "Impremta Futura"— que solien fer servir noms estrafolaris en els seus mostraris de targetes de visita. Entre jocs tipogràfics i dissenys més o menys agosarats, els clients de la impremta es trobaven amb noms com ara "Teresa Degollada de Poch", "Dolores Fuertes de Barriga", "Càndid Viola Mestres", "Rosa Demal Borràs" o "Lluís Massa Poch". És lamentable veure com es perden les tradicions. De tota manera, els models d'imprès, els falsos documents oficials o les propagandes de les targetes de crèdit mai no podran prescindir d'aquests herois de la ficció.
Si coneixeu pares tan psicòlegs com el doctor Dou, escriviu a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.