Un dels enigmes més divulgats de l'univers foixià és l'alquímica transformació de Gertrudis —el seu primer llibre de poemes, de 1927— en krtu —el segon, de 1932—. El mateix Foix divagava, a "Conte de Nadal", sobre el procés de creació d'aquest anagrama catalèctic amb ensordiment de la gutural i pèrdua de la vocal interconsonàntica que ha acabat reconvertit, cinquanta anys més tard, en acrònim —Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals— de la mà de Vicenç Altaió: "Mentalment, jo confegia noms de ciutats i de contrades exòtiques, amb dificultat: Safed, Baalbek i, d'esma, recitats en veu alta i amb llarga cantarella: —Seràtov, Sarajevo, Sasebo, Bashkir, Kirkuk, Kuban, Bangkok, Kodok. El vigilant clogué els ulls i digué: —No, no: Nak, Nak, Nak... Nagpur, Nak, Nak... Nakhitxevan. I jo, a continuació: Pp; no, ans: Dj, Dk... Havia perdut, però, el sentit de les vocals, n'ignorava la valor i, àdhuc, la grafia".
Ara que Rosa Maria Delors ha posat de manifest que els camins cabalístics que menen a la construcció del sentit en l'obra d'Espriu poden ser refets d'una manera incontestable, potser és pertinent recordar un article breu de Martí de Riquer que il·lustrava un bell misteri poètic que el mateix Foix li havia revelat el Nadal de 1953. L'humil enigma foixià es troba en aquella famosa felicitació nadalenca que comença "Ho sap tothom, i és profecia" (la mateixa que indueix a sospites valencianes per la reiterada presència del vers "A cal fuster hi ha novetat"). Sembla que Riquer parlava amb el poeta de l'expressivitat dels topònims en poesia, des de Cerverí de Girona fins a Verdaguer, quan Foix va sorprendre el mestre amb una revelació insospitada: la sisena estrofa del seu poema nadalenc ocultava un petit tresor. L'estrofa en qüestió fa:
"Els de la Vall i els de Colera
salten contents, a llur manera,
i els de la Selva s'han mudat;
amb flors de fenc calquen a l'era;
a cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
porten les mels de llur cinglera
i omplen els dolls de vi moscat".
Tot resseguint les indicacions de l'autor, el mestre Riquer explicava la via d'accés a la bella troballa. Cal tenir un mapa de Catalunya al davant, o bé de l'Empordà. Primer traçarem una ratlla al meridià des de Colera —al nord— fins i a Palau-saverdera —al sud— i després una altra al paral·lel des de Pau —a occident— fins a la Selva de Mar —a orient—. Abracadabra, pota de cabra, el que sorgeix davant dels nostres ulls esbatanats és una creu perfecta amb el travesser vertical més llarg que l'horitzontal. A més, a la intersecció de les dues ratlles hi ha, efectivament, la Vall de Santa Creu. Segons li explicà Foix a Riquer, els oferents que cuiten a encaminar-se a aquest Betlem empordanès, situat a la Vall de Santa Creu, procedeixen dels quatre punts cardinals de l'Empordà, que són els quatre caps de la creu, i el poeta signa la composició des de molt prop, al Port de la Selva.
