Noms parasimpàtics

En una recent aparició televisiva, l'enyorat Ramon Pellicer declarava que les seves famoses caigudes d'ulls davant les càmeres de televisió eren un fenomen parasimpàtic. Davant l'estupefacció de les tres simpàtiques entrevistadores que l'havien posat en aquell atzucac, el galant presentador del "Telediario Noche" va limitar-se a somriure amb els ulls ben oberts i escatimà la caiguda sol·licitada als espectadors catalans. És de preveure que munions d'admiradores i algun admirador de l'elegant periodista aprofitaren el dilatat interval publicitari que seguí a la seva declaració de principis per buscar àvidament al diccionari el significat del terme parasimpàtic. Vet aquí què hi van trobar: "Part del sistema nerviós vegetatiu que regula l'activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l'aparell urogenital, del metabolisme, etc". Les darreres tres lletres confirmen que Pellicer parlà amb propietat.
El que ja no sabem és si en aquest etcètera també hi va inclosa l'activitat nominadora dels pares i mares de família amb dubtós sentit de l'humor. Els dos articles apareguts en aquesta secció al voltant dels noms xocants de persona han provocat una autèntica allau de casos extravagants, la majoria dels quals dignes de col·lapsar de querelles criminals els jutjats de guàrdia. L'enigmista Àngel Tortadès (Espinelves) recorda el cas d'un tal senyor Placer que batejà els seus cinc barons de manera gallarda: Máximo Placer, Digno Placer, Augusto Placer, Armando Placer… Un altre Armando famós és l'Armando Murga. El poeta i traductor Miquel-Lluís Muntaner (bcn) ens confirma que fou governador civil de Girona en època franquista i afegeix, de repicó, que la seva filla es deia Perpetua Murga. Muntaner contribueix a l'inventari amb una Margarita Silvestre del Valle, un tal M. Osete Pardo i un J. Cadenas Paracuellos. Finalment afirma haver trobat a Madrid una placa inquietant a la porta d'un metge: "Doctor Tocón. Ginecología".
Miquel Tous (bcn) ens fa arribar notícies de quatre grans dames: Augusta Reina de Bastos, Bàrbara Batalla de Mestres, Blanca Roca de Guix i Fina Oliva de Pinyol. Ramon Giné (Vilallonga del Camp) recull alguns exemples parasimpàtics i escatològics: August Sotoca Poch, Frederic Melich Arrufat o Pere Colet Ventós. L'escriptor Josep Maria Albaigès (bcn) recorda un cas enològic —Malvino Aguado i Caro— i una perversa homofonia que aïllava a una pobre senyora —Conxita Costas (cony, si t'acostes!)—. Per la seva banda, la dissenyadora tèxtil Pilar Capitán (bcn) rescabala una monja ben especial que conegué en la seva infantesa. La germana es deia Teresa Torras però, empesa per l'esperit d'estalvi de la llarga post-guerra, només feia servir la inicial a l'hora de signar, per a gran alegria mamària de les seves alumnes. Naturalment, tothom l'anomenava sor T. Torras.
Marc Vigo (bcn) ens explica el paradoxal procés onomàstic seguit per la família Cabrafiga-Galí. Sembla que, pertinentment conscienciats de la cacofonia del primer cognom, van aconseguir del registre civil el capgirament dels seus cognoms —Galí i Cabrafiga— per estalviar a la seva progènie els tràngols que havia hagut de patir el pare, amb tan mala sort que el fill es va casar amb una noia de cognom Maties i ara els seus néts es diuen Galí-Maties. Finalment, els lectors més disciplinats han dedicat unes quantes hores a la lectura, immersos en l'atapeïda tipografia de les sempre amenes pàgines de la Guia Telefònica. Els resultats de la seva recerca ens refermen en la ingènua creença que un divorci a temps evita desgràcies futures. Per exemple, Josep Abellan (bcn) saluda efusivament els següents abonats barcelonins de Telefònica: Mas Enseñat, Mas Salvat, Poca Pau, Ponte Viso, Porta Capell i Saurina Moll. Per la seva banda Esther Torrent (bcn) estén la seva salutació a quatre abonats més: Barba Formosa, Colet Blanch, Guerra Segura o Serra Oliveras.
Si coneixeu més noms parasimpàtics no cal que ens els feu saber. Convoqueu un premi i publiqueu-ne els resultats. Us fareu d'or.