Qui és Agustina Izquierdo?

Els lectors francesos, sempre àvids de consumir l'anomenada literatura del jo, han tingut en els últims mesos un punyent misteri literari per resoldre. Resulta que una desconeguda Agustina Izquierdo ha publicat una novel·la anomenada L'Amour pur (pol, 1993) situada a la Barcelona del segle xviii. Al principi ningú no sabia qui s'ocultava rera l'ibèric nom. L'Amour pur presenta una història d'amor entre un capellà (el pare Guimerà) i una serventa (Caterina Jonques). El pare Guimerà resulta ser un músic apassionat amb greus problemes de conciència per la presumpta infidelitat vers Déu que la seva passió musical comporta. Una versió turmentada de fra Junoy, com si diguéssim. L'única persona a qui el pare Guimerà permet gaudir del seu desvari melòdic és la discreta Caterina. El secret lligam musical acaba per desembocar en una història d'amor. Només ella es dóna de veritat. En Guimerà roman esclau de les seves contradiccions.
L'estil de la novel·la és auster, en sintonia amb les qualitats que Izquierdo atorga a la música del capellà català ("fluida, modesta, gens efectista, simple i gairebé tan plana com l'aigua"). El regust de tot plegat ha fet que alguns crítics malèvols hagin vist la mà de Pascal Quignard —l'autor de Tous les matins du monde — rera la tal Izquierdo. Igual com Sainte Colombe a la celebrada novel·la de Quignard, que tocava de nit en una cabana aïllada, quan el pare Guimerà mor la pacient Caterina "adopta la nit" per mantenir-se fidel a la seva memòria. A més, Pascal Quignard ha publicat un llibre d'assaig coetani a la novel·la d'Agustina Izquierdo. Le Nom sur le bout de la langue (pol, 1993) comprèn dos textos sobre la música. El segon, anomenat Petit traité sur Méduse analitza la convergència d'àmbits entre el músic i l'escriptor. Partint del fracàs estrepitós del llenguatge, Quignard argumenta que l'home torna a la fase pre-lingüística de la infantesa, alhora que assumeix la seva qualitat de mortal i s'adona del seu incipient jo. Aquest és l'àmbit del músic, que amplifica el silenci, i també de l'escriptor, que repobla aquest cim silent amb el llenguatge.
Vincent Landel, des de les pàgines de Le Magazine littéraire , aporta un detall concloent per desemmascarar l'enigmàtica autora de L'amour pur. Resulta que "Agustina Izquierdo" és un anagrama perfecte de "oui taisez Quignard" (sí, mantingueu Quignard en silenci). Un autèntic argument enigmístic que fa del tot innecessària la intervenció de Julián Lago.