Megantrops

Sense cap dubte raonable, el pleonasme que millor ha funcionat en el medi televisiu en el curs 93-94 ha estat el Persones Humanes . De fet, molt pocs químics podien imaginar que el pH serviria també per mesurar l'acidesa o basicitat d'una dissolució televisiva en dosis setmanals. El programa ha provocat devessalls de tinta (clixé nostrat que menysté la connotació fluvial dels espanyols) i el deixant que ha anat deixant es nodreix d'exemples paradigmàtics de bromes humorístiques. En el curs acadèmic 93-94 les víctimes de l'àcid pH de la solució Calzada & Monzó han anat vessant llàgrimes de cocodril des de totes les vessants dels mons possibles: econòmic, militar, televisiu, monàrquic, feminista, nacionalista, ecologista… Res més allunyat de la nostra intenció que analitzar un programa de TV des d'un suplement de llibres, però un detall d'estricta obediència lingüística ens crida poderosament l'atenció.
Es tracta de la popularització intensiva del prefix grec mega (106)
des de la caixa ruca (Puyal dixit). Quan el març de 1993 Mikimoto tornava amb una agulla d'estendre a la solapa les megues eren patrimoni gairebé exclusiu dels informàtics. Un any després el numeret de la megapubilla ha inundat de milions (106) la nostra societat. Cada dia es poden llegir titulars de premsa amb el prefix dels trons: els gols de Romário fan "megagolejades", les estrelles esdevenen "megacracks" i els súpers fan "megadescomptes". L'encert fonamental d'aquesta aposta terminològica rau en el retorn a la precisió del vituperat sistema mètric decimal. Gràcies al tàndem Calzada-Monzó les exageracions tornen a ser mesurables. Fa anys Quim Monzó analitzava en un dels seus articles el fenomen "súper". El vetat Monzó posava damunt la taula un seguit de prefixos jovenívols i entusiastes paral·lels al prefix que es disputaven els Caprabos, Distops i altres enemics dels mercats municipals. Ponderava que una cosa superfantàstica podia ser, d'igual manera, hiperfantàstica, maxifantàstica o ultrafantàstica, i prevenia el personal de la volubilitat de les modes. La magnitud de la confusió tendia a l'infinit. Qui ens assegurava que algú no volaria en un superlleuger, llegiria una novel·la en ultratext, aniria a una botiga de maxibiòtica o citaria una màcroma de Voltaire?
Ara ja sabem que un híper és un súper on cal anar amb el cotxe, que hi ha una nova mena de súpers gràcies a l'Oleguer Sarsanedas i que els ultres són un sector d'exagerats indesitjables que mantenen un alt índex de perillositat. L'afer dels megues té la virtut d'introduir una mica d'ordre en l'embolic dels prefixos. Segons el sistema mètric decimal, en la franja dels números vermells els prefixos pertinents són vuit: Deci (10-1) —així els decibels, els decidits o els decimals—, Centi (10-2) —com els cèntims o els sentiments—, Mil·li (10-3) —usat en els mil·libars i en la delicada terminologia castrense—, Micro (10-6) —molt popular en el món de l'espionatge per culpa dels microfilms i dels micròfons—, Nano (10-9) —present a totes les guarderies—, Pico (10-12) —el més violent, patrimoni del món de la droga—, Femto (10-15) —com a femtós: excrementici— i finalment Atto (10-18) —una clara referència làctia al món de Dumas—.
Els de la franja alta dels exagerats són més coneguts: Deca (101), Hecto (102), Kilo (103), Mega (106), Giga (109), Tera (1012), Peta (1015) i Exa (1018) —d'exageració en grau màxim—. Només cal introduir unes petites variants sense importància en la parla col·loquial per tal que xerrem amb propietat. Així, un pis de vint milions no valdrà vint kilos (103) sinó vint megues, una teràpia de cent hores amb un psicòleg serà una hectòpia i una petaca de deu litres de whisky esdevindrà una mera decaca.
La megamoda té un últim efecte pH (de pre-històric). Segons els antropòlegs, els megantrops foren un gènere d'homes primitius de la família dels homínids coneguts com Meganthropus sp .