Nit de pòquer

La rendibilitat literària del joc del pòquer és elevada. L'escenari en el qual es desenvolupa una timba d'aquest joc de regles simples esdevé un espai ideal per al plantejament de tota mena de conflictes morals. Només cal recordar les millors obres de Tennesse Williams. Quatre homes concentren la seva energia en un rectangle verd refulgent que lluu sota un barret de llum enterbolida pel fum dels seus cigars. Les cartes són sovint un mer pretext per justificar la força de cada jugador. Tant si són bones com si no ho són representen a la perfecció el seu paper de motivacions ocultes que impel·leixen l'interfecte a actuar d'una manera determinada. Com a la vida, les apostes que dipositen els jugadors damunt la taula, tot traient-les de la penombra on les ocultaven per exposar-les a la lluentor crepuscular del cobretaula, no sempre responen a la potència objectiva de les cinc cartes que folren les seves mans. Sigui com sigui, cada mà acaba sempre amb un gest universal: el braç del guanyador adopta la forma d'una falç i arreplega els diners que s'acumulen sota l'oscil·lació del focus. Els diners volen a la zona de penombra, el verd torna a governar i tot el procés recomença. Una vegada i una altra.
Algunes combinacions del pòquer tenen el seu equivalent entre els mecanismes enigmístics. Així, el reeixit repòquer ha estat sovint equiparat als mots lipogramàtics amb presència de cinc exemplars d'una vocal, com ara arrabassada (5a) o distingidíssim (5i). Tampoc no resulta forassenyat relacionar les escales convencionals amb els mots panvocàlics que contenen un sol exemplar de cadascuna de les vocals —com ouaire, absolutisme o esquiador—, les escales de color amb els alfagrames directes de cinc lletres —amors, glops o afino— i les escales reials amb aquella mena d'alfagrames anomenats abecés que contenen les cinc primeres lletres de l'alfabet —com ara bifurcades (abcdefirsu), lubrificades (abcdefiilrsu) o modificable (abcdefiilmo)—. No cal dir que el trio, l'adúltera posició del pòquer que sempre supera a la parella, té el seu equivalent directe en aquells neologismes quecs que vam batejar "mots trigèmins" sota la dolça advocació de "Las Trillizas". Així, els trigèmins més aconseguits —com ara enxampapapallones, robababaus, tapapapades, semimímiques o nananautes—, esdevenen exemples impecables de trio.
La proposta enigmística d'aquest mes de maig passa per estrènyer aquestes relacions diplomàtiques amb el pòquer. Si equiparem els trigèmins amb els trios, la doble parella també pot tenir el seu equivalent enigmístic. La primera persona de singular del present d'indicatiu del verb lloar en serà el paradigma. "Lloo", per tant, és una doble parella perfecta (4LO) —com també ho és "lluu" (4LU) i probablement cap altre mot correcte en català—. A partir d'aquí, establirem variacions diverses. En la franja baixa del nivell d'exigència descobrirem parelles distanciades en mots més o menys llargs: "terrissaires" (11RS), "assemblees" (10SE), "arrabassar" (10RS) o "arrissar" (8RS). Si elevem el llistó, l'élite de les dobles parelles formarà un club exclusiu constituït només per aquells mots, com més curts millor, que presentin dues parelles de lletres consecutives. Així, les primeres quatre inscripcions en aquest club exclusiu podrien ser: "succeeixen" (10CE), "espesseeix" (10SE), "azorrees" (8RE) i "deesses" (7ES). Envieu les vostres dobles parelles a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.