Vam parlar fa setmanes d'una variant reproductiva de la xarada basada en la desaparició de les síl·labes comunes a dos mots per fer-ne aparèixer un de tercer. La cosa no tenia gaire misteri: 'qui mati el tigre ho té magre". Dèiem que els enigmistes italians dels 50 van discutir llargament el nom que hauria de rebre aquesta nova modalitat de xarada (el·líptica? encadenada amb descart? desencadenada? doble? semixarada? circumcisa?), fins que l'any 63 van batejar el nou joc lucchetto (cadenat). El veritable esclat dels Lucchetti a les revistes d'enigmística no es va produir fins que l'any 87 el noruec Karl Strong va inventar-ne la modalitat onomàstica. Així, del sobtat maridatge entre el mític capità Horace Nelson i del líder sudafricà Nelson Mandela podia sorgir un hipotètic Horace Mandela. L'encadenat permet associacions més o menys estrambòtiques en funció de les habilitats de l'alcavot.
Hem rebut uns quants encadenats notables. La majoria de cartes comencen la seva aportació assenyalant una coincidència inesperada. El nom italià d'aquest joc que permet associar personatges el passegen els membres d'una coneguda família teatral catalana. Els Lucchetti —Alfred, Francesc,... — són per tant els primers protagonistes de l'encadenat onomàstic per raons incontestables. Rera el seu lideratge, alguns lectors han establert triangles ben punyents. Com Alfons Saumell (bcn) que fa salts en el temps per relacionar Ausiàs amb un emperador i amb un folklorista (Ausiàs marc & marc aureli & aureli Capmany); o bé cabrioles en l'espai per encadenar un màgic garneu i un escriptor de novel·la negre amb connotacions olímpiques amb un director de cinema últimament obsedit per l'edat de la innocència (Francesc —el Màgic— andreu & andreu martin & martin Scorsese). L'últim triangle de Saumell va de clàssics: Nicholas ray & ray charles & charles Boyer.
Josep Abellan (bcn) també troba triangles convencionals (Pompeu fabra & fabra i puig & puig i Cadafalch), però un pessigolleig experimentalista el fa anar més enllà. Abellan trasllada els Lucchetti al Saló de l'Automòbil per aconseguir dos dels encadenats més hilarants: Rock & Rolls Royce i Gerald Ford Fiesta. La gamma de productes encadenats als hereus de Henry Ford és prou àmplia: per què no Harrison Ford Sierra o John Ford Mondeo? I què me'n diuen d'una Mary Renault Clio? Joana Roig (El Vendrell) afirma exorcitzar la història recent amb una despreocupada parella Francisco franco & franco Battiato, i Àgata Sànchez (Castelló de la Plana) ens sobta amb un clamorós exili iberoamericà: Antoni asuncion de Paraguay.
Devem la troballa més notable al mateix Josep Abellan (bcn). En un esforç memorable per integrar aquests mecanismes enigmístics a la nostra tradició, Abellan posa damunt la taula tretze figures històriques nostrades que transformen els Lucchetti en un joc de miralls inacabable. Es tracta dels 3 Berenguer Ramon (I de Barcelona, el Fratricida i I de Provença) i els 10 Ramon Berenguer (el Vell, el cap d'Estopa, el Gran, el Sant, el d'Empúries, III, IV, i V de Provença, el de Nàpols i un Abat) que esquitxen els nostres annals. La combinació del primer tercet amb alguns dels seus tautòlegs forma un interminable Ramon Berenguer Ramon Berenguer Ramon Berenguer Ramon Berenguer, que es podria combinar amb la feliç sèrie Ramon Muntaner & Montaner i Simón & Simon Peres & Pérez Rubalcaba, per oferir-nos un complex Ramon Rubalcaba. El joc de regressions que permeten les hosts de ramons i berenguers ens remet als universos recurrents de Borges o a l'André Gide deLes faux monnayeurs.
Malgrat els mals averanys que sembla portar la reeditada traducció de Bartomeu Rosselló-Pòrcel de El Prometeu mal encadenat d'André Gide (Quaderns Crema, 1982), estem convençuts que fareu bons encadenats. Envieu-los a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.