Orgies al Pallars

Vam proposar, fa setmanes, un mecanisme enigmístic basat en l'equilibri inestable entre vocals i consonants. Tot plegat partia d'un curiós escrit d'Italo Svevo on afirmava que va adoptar aquest pseudònim perquè trobava que a Schmitz —el seu cognom autèntic— la pobra "i" restava sola i perduda enmig de les sis agressives consonants que l'envoltaven. D'aquí van sorgir els mots harem, definits com aquells que presenten una sola vocal amb tres o més consonants i viceversa. Schmitz és un harem i6. Cruyff un u5. I dels harems, inevitablement, en sorgiren les orgies. Josep Abellan (bcn) ens va fer arribar una frase de proporcions especialment desequilibrades entre vocals i consonants: "Pobrets, sants crancs blancs amb tons grocs tots morts pels troncs llençats dels ponts trontollosos pels assassins transvestits assessorats per grans ments malaltisses, sagnants animals recollits en llençols verds transportats fins lluny". La proporció, malgrat aquesta sintaxi llastada que acosta alguns jocs enigmístics a les experiències textualistes, arriba a una promiscuïtat de grau 2.67 (gairebé 3 consonants per vocal).
La proposta orgiàstica ha reclutat un bon nombre d'adeptes. Rosa Cura (bcn) ens ha fet arribar una lírica descripció meteorològica digna d'Alfred Rodríguez Picó: "Fent temps molt fred, amb llargs penjolls de glaç —talment blancs serrells entercs—, bufant forts vents torbs, amb sons roncs dels trons i flashos dels llamps, dos vells rancs, sords, mig orbs, morts d'espant, fan llargs plors somorts com xics infants". La promiscuïtat de la proposta ultrapassa el precedent, per instal·lar-se en el grau 3 (150/50). Jep Ferret (bcn) puja el llistó amb una frase de magnitud semblant: "Fent trescs, amb tremp, per molts llocs: pels volts dels llacs, plens de tants crancs lloscs, tolls bruts, llots foscs i cresps blancs; prop dels boscs llords amb fongs verds, troncs forts i grills bords; pels llargs brancs dels brenys molls; per ls fonts dels brolls nets fins els plans dels salts bruscs, fa cent planys pels fills morts". El seu grau de promiscuïtat és 3.57 (211/59). És clar que l'estètica Guinness sempre acaba per treure el nas. Alfons Saumell (bcn) arriba al grau 4 amb una tediosa enumeració de 365 lletres, i repeteix la gesta amb frases més curtes, entre les quals destaca una cenyida qüestió quotidiana d'ús prou plausible ("Perds temps, sents?" 12/3, grau 4). A més, Saumell s'enfila fins al grau 5.16 amb una orgia breu que recupera l'entranyable figura del rei dels mots harem: "Schwartz: ¿sents planys bruscs, trists, llargs...?" (31/6).
De tota manera, les dues orgies més fastuoses escapen a la rigidesa del còmput des de dues propostes geogràficament molt localitzades: l'infinit a Gal·les i l'irracional als Pallars esotèrics que pasturen per les magnífiques Muntanyes maleïdes de Pep Coll (Empúries, 1993). De l'orgia gal·lesa se n'encarrega l'escriptor i periodista científic Xavier Duran (bcn) que ens fa arribar una mina d'or impronunciable transformada en museu. L'indret s'anomena Gwynfynydd. Duran passa de puntetes per les tres is gregues i assevera que és una orgia de grau infinit, atès que el quocient 10/0 val per un vuit ajaçat. L'orgia pallaresa ens la fa arribar Josep Maria Vigatà des d'Isona: "Sort, Tremp: grans urbs dels Pallars" (22/7, grau 3.14). Vigatà explica que pot augmentar el grau orgiàstic de la seva frase amb la simple substitució de "dels Pallars" per "del Nord", però el nou grau assolit (19/6, 3.16) no li compensa la preciosa coincidència amb els dos primers decimals del número irracional pi. L'argumentació del pallarès és impecable. Com en d'altres camps, també en l'enigmística sobreviuen els que consideren que la qualitat ha de prevaler damunt la quantitat.
Envieu-nos les proves literàries de les vostres orgies a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.