Bifronts

Els mots bifronts són l'ànima de la palindromàgia. Els esforçats buscadors de frases cap-i-cua (com ara "tira'm anís a la sina, marit" o "Senén té sis nens i set nenes") els col·leccionen amb avidesa a la seva rebotiga. Un bifront és un mot que admet una lectura diferent en cada sentit. Com en els textos bustrofèdics però sense saltar de ratlla. Així, el paradigma dels bifronts és la bella capital italiana on van a raure tots els camins. Roma és un bifront perquè tragina un Amor caragirat. Naturalment, en l'elaboració de frases palindròmiques els bifronts juguen un paper destacat. Roma permet bastir-ne una de tan senzilla com ara "amor a Roma". Qualsevol intent d'allargar el palíndrom passarà per encastar més material cap-i-cua just al centre de la frase i així expandir-la sense perdre la simetria que li és consubstancial.
El sant patró dels palindromistes il·lustrats és el poeta grec Sòtades, del qual malauradament només es conserven unes poques ratlles. Aquest autor descobrí que la lectura en sentit invers (a la manera semítica) d'algunes paraules gregues li permetien d'introduir missatges diferents de dreta a esquerra dels que revelava una lectura convencional d'esquerra a dreta. Els seus versos, batejats posteriorment amb l'epònim de sotàdics, contenien una doble lectura que invertia el sentit del poema en la doble accepció de sentit (significat i moviment). Eren versos bifronts que lloaven llegits del dret i satiritzaven llegits del revés. Sembla que Sòtades excel·lí tant en aquesta densa escriptura que no es va poder estar de revelar-ne el secret. El fulminant resultat de la seva indiscreció fou que l'any 280 aC Ptolemeu Filadelf va ordenar la seva execució. Sòtades acabà els seus dies al fons del mar Egeu, tancat dins d'un cofre de plom. Sever revés.
Però la pràctica dels bifronts no sempre ha resultat tan tràgica. Al seu diari, en l'entrada corresponent al dia trenta de juny de 1892, Lewis Carroll escriu que ha inventat un nou tipus d'enigma: "Un rus va tenir tres fills. El primer, anomenat «Rab», va esdevenir advocat; el segon, que es deia «Ymra» va ser soldat. El tercer es va fer mariner: ¿com es deia?». La resposta passa per la via dels bifronts. Si capgirem els noms dels dos primers fills descobrirem que el tercer s'ha de dir "Yvan". Perquè "Bar" (en anglès advocacia, cos d'advocats) designa la professió jurídica del primer, i "Army" (exèrcit) ens remet al soldat. Com que els mariners anglesos formen part de la "Navy" el nom del tercer ha de ser "Yvan".
Ramon Giné, el laboriós editor de la revista especialitzada en palíndroms "Semagames", ha inclòs en el seu darrer número un nodrit inventari de bifronts en diverses llengües que no exclou els bifronts bilingües. Així, al costat dels convencionals catalans (copaven-neva poc), espanyols (apartas-sátrapa), anglesos (loop-pool), neerlandesos (nevel-leven) o llatins (ibit-tibi) apareixen bifronts franco-catalans (arret-terra, tarif-firat) o hispano-francesos (líelos-soleil, ruedo-odeur). La llista és força completa, però admet moltes incorporacions.