Si l'encerto l'endevino

Si el pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell fos viu treballaria a TV3. Potser no seria una gran estrella mediàtica. Però cada migdia, a quarts d'una, els resultats dels seus esforços apareixerien per pantalla, parapetats rera el somriure encomanadís de la Rosa Gàmiz. En un tres i no res, un estol de concursaires setciències vestits de vint-i-un botons s'esmerçarien a dir quatre coses sobre una dotzena mal comptada d'imatges confegides per aquest pintor de nom geriàtric. Abans del "Som i serem" i dels diversos programes informatius que donen pas al telenotícies de quarts de quinze. De fet, el fitxatge del pintor flamenc pel "Si l'encerto l'endevino" no seria un cas únic de col·laboració entre el mitjà televisiu i els artistes. Ara que en Perejaume s'encarrega de l'espai escènic que trepitja setmanalment la Rosa Maria Sardà, el concurs del venerable Pieter Brueghel el Vell reforçaria el caracter eminentment cultural del popular programa que condueix la riallera Rosa Gàmiz.
Brueghel el Vell va pintar en 1558 dotze proverbis en una dotzena de cercles rojos de petit format. Són escenes d'un descriptivisme atroç, subtitolades per la parèmia neerlandesa corresponent ("picar de cap contra la paret", "omplir el pou després que el vedell s'hi ha ofegat", etcètera). Cent anys després les dotze peces van ser emmarcades en un gran plafó dominat pel roig i el negre, de manera que la seva contemplació actual (al Museu Mayer van den Bergh d'Anvers) ens evoca ineluctablement l'univers fragmentari de les auques. Potser la imatge més famosa de la dotzena (la que conté la preuada signatura de l'artista) és la que mostra l'esquena d'un senyor que pixa contra una preciosa lluna en quart creixent. La parèmia que il·lustra la refrescant imatge és sinònima de tenir mala sort. Trepitjar merda, com si diguéssim.
La pràctica pictoparèmica (probablement el poeta Carles Hac Mor l'anomenaria paraparèmica a les ratlles ecoiques del seu "Desglossari") devia entusiasmar el Vell Brueghel. De manera que en 1559 es va llançar a pintar un llenç de gran format (117 x 163 cm) que engloba el màxim nombre de parèmies possibles per centímetre quadrat. El maremàgnum paremiològic del flamenc també s'anomena "Els Proverbis" i es pot contemplar al Staatliche Museen de Berlín. És una escena de masses realment acolorida. Quasi marejadora. Brueghel hi mostra un parell de cases vora el mar envoltades per desenes de personatges, camperols i senyors, que es dediquen a representar un complet inventari de proverbis i frases fetes. És una pintura diccionari. Un autèntic bagul ple amb una seixantena de parèmies il·lustrades. Una Fira de Tàrrega proverbial. Can seixanta. Els guionistes d'una hipotètica versió neerlandesa del "Si l'encerto l'endevino" haurien de conèixer els lloables treballs del vell Brueghel. Els resoldria la feina i potser així podrien fer una mica de vacances.