dijous, 21 de desembre de 1995

Els mots de la iaia

La proximitat de les festes nadalenques convida a la repetició. Nadales (postals i sonores), àpats embafadors, enhorabones diverses de gent que sovint ni coneixem... En fi, l'anomenat esperit nadalenc. Ja vam parlar de les aplicacions enigmístiques de la quequejant dittologia (repetició involuntària d'una síl·laba en la parla). A partir de mots de la llengua com ara papà, mamà, nana, bobò, fofo, dada, coco, bàrbar, puput, patata... els lectors es van empescar frases queques com ara "ma mamà mama" —que deia el fill desolat quan trucava a Alcohòlics Anònims i encara li responien que "el vi vivifica"—, o bé neologismes trigèmins tan quecs com la semimímica (comunicació a còpia de gestos estroncats i grunys), el tasta-tatamis (judoka inexpert que cau per terra cada dos per tres), el megagagà (el més ancià) o la nananauta (japonesa sorprenent que aspira a arribar molt alt, malgrat el seu metre vint-i-nou d'alçada).
Avui, potser per aquesta mena de tendresa quasi estúpida que envaeix l'atmosfera nadalenca, volem complaure la iaia. Fer-la protagonista. La paronomàsia és el joc de paraules que oposa dos mots que només es diferencien per un fonema. La recerca de quintets paronomàsics (farà, fera, fira, fora fura) ha estat un entreteniment tan clàssic com les xarades o les endevinalles, fins al punt que quan Fages de Climent va publicar el poemari Les bruixes de Llers, l'ocurrent filòsof Francesc Pujols va escriure «A les llars de Llers els llirs i els llors són llurs». Una de les oposicions paronomàsiques més productives és la que associa les vocals de la iaia. El català en va ple, de iaies onomatopeiques que veneren el Ying i el Yang.
Per exemple en l'estrepitós camp semàntic de les transcripcions de sorolls: un tic-tac designa el soroll d'un rellotge, un pim-pam el d'una arma de foc, un tric-trac el d'una sèrie de xocs ritmats i un xip-xap el xipolleig en l'aigua... Però la presència de la iaia en la parla no s'atura en la cosa onomatopeica. En català, un nyic-i-nayc designa les renyines contínues entre dues persones, quan caminem a poc a poc diem que anem xino-xano i un baliga-balaga és un panxa-contenta que no sap el que és la formalitat. Per no entrar en les iaies d'importació, com ara la famosa teoria del big bang o el lumpen anglòfon dels riff-raff.
Els mots "indoor" de la iaia campen feliços pel diccionari però una mica d'imaginació ens pot permetre muntar una autèntica residència de la tercera edat a còpia de paronomàsies sorprenents. Així, per exemple, la Rita fuig d'una rata, un bisbe modern llueix la mitra tot conduint un Matra, les gírgoles creixen a les gàrgoles i la nina bonsai és nana. Si, a més, permetem que el iaio deixi de jugar a ping-pong una estona per dir-hi la seva, la cosa s'anima. El general Rommel porta rímmel i la pobra filla de la iaia (que sempre falla) quan la mira el iaio és folla.
Envieu-nos les iaies i els iaios més eixerits que trobeu a la Secció Enigmística. Diari AVUI. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.