dijous, 14 de desembre de 1995

L'ABC bíblic

La setmana passada parlàvem dels acròstics bíblics que ressegueixen l'alefat hebreu en salms de vint-i-dues estrofes. Per il·lustrar en català aquest artefacte enigmístic de tradició semítica vam haver de recórrer al poeta contemporani Gerard Vergés, atès que cap de les traduccions catalanes de la Bíblia que coneixem no hi para esment. Probablement empesos per la solemnitat de la seva tasca, els traductors montserratins i interconfessionals de les nostres bíblies han preferit arrapar-se a la literalitat abans de llançar-se als procel·losos mars del joc formal. Queda clar que, als seus ulls, el català no és una llengua tan santa com l'hebreu.
Això sí, els curadors de la traducció interconfessional de la Bíblia Catalana (Barcelona, 1993) han anotat els salms acròstics, de manera que ens és possible resseguir l'esquelet alfabètic sobre el qual estan bastits. Així, per exemple, en el 119 (Feliços els homes de conducta irreprensible) ressalten alguns dels mots clau sobre els quals pivota el sentit de les vint-i-dues estrofes que el componen. Els anomenen paraules dominants i ens n'indiquen la inicial en hebreu: camí (que comença amb la lletra dàlet), recordar (amb la lletra zain) o feliç-bo-bé (un sol mot hebreu que comença amb la tet).
Molt pocs traductors bíblics han gosat reproduir l'estructura acròstica d'aquestes catorze peces de l'Antic Testament. En anglès destaca la traducció de Ronald Knox (The Holy Bible, Translated from the Latin Vulgate in the light of the Hebrew and Greek. Londres, 1955) que prescindeix sàviament de Q, X, Y i Z per cenyir-se a les 22 estrofes. També hi ha traduccions alfabètiques de poemes solts de Theodor Gaster (dels manuscrits del Mar Mort) i Arthur Weiser (salm 111 a Die Psalmen Gottingen, 1950).
Els experts no acaben d'escatir el perquè d'aquestes pràctiques acròstiques, força freqüents en la literatura hebrea posterior a l'èxode. Es limiten a apuntar-ne tres raons. En primer lloc, una qüestió mnemotècnica. Sempre són més fàcils de recordar. En segon lloc, un possible simbolisme de compleció, igual com diem "de la a a la zeta" per indicar que no hi falta res. Per últim han suggerit que aquests textos eren en primera instància poemes didàctics per a nens, tot i que per la sofisticada informació que contenen costa d'imaginar-los cantats per una trepa de socis del Club Súper 3.
Més enllà de la Bíblia, Chaucer va compondre un poema alfabètic sense títol dedicat a la Mare de Déu ("Almighty and al merciable queene...") que és conegut com "An ABC" i l'enigmista nord-americà del XIX C.C. Bombaugh publicà un poema sobre la guerra de Crimea que és alfabètic d'una manera integral. No content amb l'acròstic, Bombaugh reserva el dret d'admissió a cada vers als mots que comencen amb la mateixa inicial: "An Austrian army awfully arrayed/ Boldly by battery beiseged Belgrade..."
Si coneixeu poemes alfabètics, encara que siguin de caire infantil, envieu-los a Secció Enigmística. Diari AVUI. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.