Vergers alfabètics

Les sinuoses anades i vingudes d'una errata perversa de caire bíblic continguda i no continguda a la impecable Ortotipografia del tàndem Pujol-Solà han alegrat durant mesos la secció que l'especialista en la matèria Víctor Ripoll manté al setmanari El Temps. Tot plegat, sembla un afer especialment dissenyat per il·lustrar alguna frase feta. La del remei pitjor que la malaltia, per exemple. O la del foc i les brases. Perquè l'alerta del cronista ha aconseguit que els autors rectifiquin una dada correcta en una edició posterior i, de fet, els ha fet incórrer en l'error que ja els imputava quan encara no l'havien comès.
La Bíblia és un dels millors llibres que ha escrit l'home. Com en el cas dels textos homèrics, del Quixot, de la literatura dita Dickensiana o de les obres de Joyce, els paratextos generats pels comentaristes ultrapassen d'una manera brutal l'extensió de la llavor. En el cas bíblic, una passejada ràpida per les teranyines de la Internet ens permet fer-nos càrrec de la magnitud de tot plegat. Hi ha webs amb estudis bíblics seriosos, comentaris doctrinals, interpretacions diverses, traduccions a gairebé totes les llengües, eines informàtiques per buscar cites, reculls d'errates, arbres genealògics de personatges, tota mena d'índexs... Fins i tot un Trivial Pursuit bíblic.
Una de les tradicions enigmístiques que neix a la Bíblia és la dels poemes alfabètics. En l'exemple més conegut, el salm número 119, els vuit versos de cada estrofa comencen amb la mateixa lletra, i cada estrofa n'introdueix una de nova fins que completen les vint-i-dues lletres de l'alefat. Pel cap baix, hi ha disset exemples de poesia alfabètica antiga en hebreu, dels quals catorze es troben a l'Antic Testament i tres més formen part dels Manuscrits del Mar Mort. Molt poques traduccions bíbliques mantenen el joc formal que dóna sentit a aquests salms. Ni la Bíblia interconfessional catalana ni la dels monjos de Montserrat no ho fan. Es limiten a encapçalar cada estrofa amb la lletra hebrea pertinent (àlef, bet, guímel, dàlet...) En la interconfessional, a més, les notes ens aclareixen el mot clau de cada estrofa. Així, "camí" remet a "és la paraula dominant en aquesta estrofa. El terme camí, en hebreu, comença per la lletra dàlet".
En canvi, en l'àmbit profà els exemples són més fàcils de trobar. Gerard Vergés, l'impecable traductor dels sonets de Shakespeare, s'esmerça a construir un incipient verger alfabètic al seu interessant poemari L'ombra rogenca de la lloba (Proa, 1993), en el qual assistim a un notable enfrontament paratextual entre Ròmul i Rem. El verger de Vergés fa així: "Altius Atalaiers Albiren Astres;/ Barbuts Botxins Burxaven Budells Buits;/ Cantem Cançons Com Còdols, Com Cairells;/ Delmes Donen Donzelles Delicades;/ Esperances Enterren Els Esclaus;/ Fogueres Feien Fum; Figueres, Figues;/ Gats Golafres Glopegen Gin Glaçat;/ Hi ha Horribles Homicides Honorables;/ Ignoreu Improperis I Ironies.../ (Cansat estic i acabo l'alfabet.)"