Solsona, el Solsonès

Escriure a l'AVUI sobre la qualitat dels articles de Ramon Solsona és com parlar de la depurada tècnica futbolística de Pep Guardiola a la Masia. Els papers diaris de Solsona apareixien en la indiscreta finestra del darrere per on abans havia guaitat Montserrat Roig, ara entelada per l'enraonadissa estereofònica d'un grapat de dialoguistes. Solsona era el rei del quelcom. Mai no oblidava el què i sempre sabia trobar el com. Tan aviat transformava la columna en poema pitarresc com la vestia de conte caldersià. Els dos reculls d'articles amb què Jaume Vallcorba ha premiat autor i lectors ens ho recorden. Més enllà dels temes d'actualitat, Ull de bou i Ull de vaca (Quaderns Crema, 1995) preserven els millors moments d'aquest bonhomiós Groucho Marx de la ploma.
El Solsonès és una regió àmplia i gens mancada de recursos que convida al trekking. Aquest buscador de tresors ha passat el detector de perles per les pàgines de l'hilarant ull vaquí de Solsona i n'ha sortit amb les sàrries plenes. Des dels clàssics acrònims rellegits per la saviesa popular (sic), com ara RENFE: retrasos enormes; necesitamos fuerzas; empujen (p.89) fins a un prolix recull de noms xocants d'establiments comercials aplegats sota el títol dalinià de "Botigònims" (p.204), passant per frases fetes a còpia de noms de carrers barcelonins (p.156) o un impressionant "breu diccionari de noms falsos" (p.185) que projecta l'eponímia a l'àmbit de la biografia ful. Solsona descriu magistralment, entre d'altres, personatges tan estimables com ara Laila Bikini, Udo Van der Clàxon, Joao Curaçao, Emmanuel Duralex, Adèle Gillette, Isumaro Karaokè, Michelín, Florence Penalty, Anna von Rímmel, Eliseu Túrmix o Miquel dels Sants Velcro.
En una de les seves sovintejades excursions pel santoral, Solsona descobreix l'exorbitant quantitat de santjoans que el poblen. 93 Joans i 8 Joanes, concretament. De tot aquest estol, en tria un que no designa cap persona sinó una església romana que hi ha prop de la Porta Latina de la muralla aureliana: San Giovanni ante portam latinam. Solsona, sempre disposat a mostrar la seva indubtable faceta de latin laugher, transforma el topònim en sant patró dels impressors i assegura que els del gremi el coneixen com a "Sant Joan porta'm la tinta".
Fa pocs dies un membre conspicu d'aquest gremi de sol·licitants de tinta a sant Joan m'explicava que les noves tecnologies estaven arraconant els llatinòrums. Es veu que fins ara, quan un maquetista havia de menester text simulat, tirava mà d'uns paràgrafs llatins (sempre els mateixos) que comencen "Lorem ipsum dolor sit amet..." , de manera que els soferts treballadors de les arts gràfiques acabaven més il·lustrats que un seminarista. Els últims programes informàtics han capgirat la tradició. Ofereixen textos generats aleatòriament en diverses llengües (inclòs el klingon de Star Trek), perquè resulten més distrets i plausibles. Caldrà proposar a Bill Gates que inclogui els articles de Solsona.